Vuit dies d'arrest

«Ocho días de arresto domiciliario para un coronel por difundir una proclama golpista desde Defensa». Que un ho torna a llegir i no sembla veritat. Saber pensar que dins els exèrcits hi ha de tot, bo, mitjancer i xerec, com dins la menestralia, com onsevulla. Però surt un fuster capdefava i l'únic que passa és que en quinze dies es queda sense clients, i quan surt l'ovella negra a l'exèrcit, pot organitzar un sidral de set parells de nassos. El mata-setzes aquest també el passat dia 26 de juny havia plantat al galter d'una muntanyola que hi ha just al costat de l'acadèmia de suboficials de Talarn (Lleida), una llegenda tipus Hollywood que deia així: «'A Espanya servir/ hasta morir!» (Rodolí de batalla). A la vegada feia apologia de l'anterior fórmula de jurament de la bandera allò de: «...Derramar si fuera preciso, en defensa del honor e independencia de la Patria y el orden dentro de ella, hasta la última gota de sangre...» Res, una «prenda». Ara mateix recordava també un conegut que llavores, quan ocorregueren els fets, era capità d'artilleria i ara està retirat de coronell i viu com un canonge, fa devers quinze anys, a una festeta d'amics i saludats diversos amollà aquesta, clara i llampant: que la solució d'ETA i del País Basc passava per, un dia que bufàs el vent de la part de baix, calar foc i arrasar-ho tot i quedàs més pelat que el cul d'una moneia. Net. Una cosa estava ben clara: a «las Vascongadas» s'havia de fer neteja arreu! I a continuació continuà glopejant cava el més tranquil i satisfet del món, com si hagués fet un pet amb motllo. I parlam d'un personal, aquell i aquest, que va sortir de l'acadèmia més o menys amb l'arribada de la democràcia, o sigui, que alguna cosa civilitzada els devien ensenyar ja, als llibres de text. Ara que, un mal avés és molt difícil d'estroncar, ja ho diu la gent sabuda.