El passat 11 de maig, un hispà, el demòcrata Antonio Villaraigosa, es va convertir en el batle de Los Angeles, la segona ciutat dels Estats Units. Feia 133 anys que aquesta importantíssima batlia no era ocupada per una persona d'origen llatí.
Però, qui són aquests hispans? Una petita minoria procedeix de la població instal·lada en el sud-oest dels Estats Units quan aquests territoris eren espanyols, des de la Florida a Califòrnia, passant per Texas i Nou Mèxic. Aquestes comunitats, que havien delmat els pobles indis, foren minoritzades a la seva vegada arran de la conquesta nord-americana (1819-1848) i d'una allau migratori predominantment anglosaxó. En canvi, la immensa majoria, com el mateix Villaraigosa, procedeix de la immigració dels països hispanoamericans, que comença al final del s. XIX i s'incrementa enormement al final del s.XX. Cal indicar que aquests hispans comparteixen una llengua comuna, el castellà, una religió, la catòlica, i, fins a un cert punt, una història, però que al seu si les diferències són enormes. Així, podem trobar blancs, negres, indis, mulats i mestissos; jornalers del camp i rics empresaris; mexicans, dominicans, portoriquenys, cubans i colombians entre d'altres nacionalitats.
Des del juliol del 2002, els hispans, o llatins com també se'ls anomena, constitueixen la minoria més importat dels Estats Units, amb un total de 38,8 milions de persones (el 13% de la població nord-americana), superant així la minoria negra.
Un dels elements més cohesionadors de la importantíssima comunitat hispana és l'idioma. Teòricament, la seva adhesió a l'estat-nació nord-americà no té perquè implicar la renúncia a l'idioma propi, ja que la pàtria nord-americana es fonamenta en uns valors polítics i unes institucions considerades modèliques. Tanmateix, aquest suposat respecte a les minories sovint ha restat en el terreny del folklore i, de fet, ha predominat un model social i cultural fonamentat en el món anglosaxó. Així, amb el pas del temps, i sense la necessitat de disposicions oficials, en el territori dels Estats Units s'han deixat de parlar centenars d'idiomes, tant dels amerindis com dels immigrants i l'anglès sempre ha estat hegemònic.
En aquest context, el castellà disposa d'alguns avantatges per a sobreviure al si dels Estats Units. És una llengua de cultura, oficial en una vintena d'Estats, reconeguda pels organismes internacionals i parlada per més de 300 milions de persones. En els darrers anys, s'ha estès per bona part de la geografia dels Estats Units, i en gairebé tots els àmbits. Tanmateix, parlar anglès constitueix un segell d'integració política i status social. Un estudi de The Pew Hispanic Center del 2003, indica que si bé el 72% dels immigrants hispànics utilitzen principalment el castellà, aquesta proporció davallava al 7% en el cas dels infants!
Antoni Marimon Riutort, historiador
