nubes dispersas
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
31°

Clonació

Woo-Suk Hwang i el seu equip d'investigadors acaben d'escriure un article a la revista Science on donen notícia que han aconseguit onze línies cel·lulars a partir de cèl·lules mares a les quals se'ls ha introduït el nucli de cèl·lules epitelials de pacients amb diabetis juvenil, hipogammaglobulinemia i lesió de la medul·la espinal. La notícia ha tengut un ressò mediàtic i tothom ha parlat de les grans expectatives que s'obrien per a la medicina Vol dir això que ja estam prop que puguem curar malalts que pateixen les malalties abans esmentades o altres com la malaltia de Parkinson o d'Alzheimer? En absolut. La recerca està molt lluny de tenir aplicacions pràctiques. Hi ha una sèrie de problemes que s'haurien de solucionar abans. Per ventura el més important és saber com es diferencien les cèl·lules. És a dir com aquestes cèl·lules mares procedents d'un òvul al qual se li havia canviat el nucli es converteixen, per posar un exemple, en cèl·lules pancreàtiques productores d'insulina, aquesta substància que els falta als diabètics i que s'han d'injectar vàries vegades al dia. El segon problema a resoldre és saber què passaria una vegades les cèl·lules foren trasplantades. Per seguir amb l'exemple de la diabetis com es comportarien les cèl·lules implantades en el pàncrees del pacient. Produirien realment insulina i la produirien quan toca? I quina seria la supervivència d'aquestes cèl·lules després de ser trasplantades? Finalment s'hauria de estar segur que les cèl·lules trasplantades no donen origen a tumors o altres efectes indesitjables com és ara les infeccions per virus o per prions. Cap d'aquestes preguntes ha estat contestada fins ara i no és previsible el temps que s'emprarà per solucionar els problemes que acab d'enumerar. S'ha de tenir en compte, igualment, que en realitat les cèl·lules clonades no són en realitat exactament iguals a les del pacient que vol ser clonat. Ho són en el nucli però no en el protoplasma i la membrana. I si bé en veritat que és el nucli el que conté la major part de la informació genètica hi ha una petita part d'aquesta informació que viatja en les mitocòndries que se situen en el protoplasma.

Però tan important i tan difícils de solucionar com els tècnics són els problemes morals que això planteja i que fa que només nou països en el món -Corea, Regne Unit, Bèlgica, Suècia, Índia, Xina, Singapur i Israel- hagin aprovat fins ara la clonació. El problema ve de la influència de les creences religioses i és que segons la doctrina cristiana l'ànima l'atorga Déu en el mateix moment de la fecundació. Com que el problema de l'ànima sembla un poc passat de moda i presenta problemes de difícil solució -que passa quan hi ha bessons que procedeixen del mateix òvul fecundat- ara s'ha substituït l'ànima per la paraula dignitat. Però d'una manera o de l'altra les seves objeccions no són nímies. Cal cercar un consens, però la cosa no sembla fàcil. Caldria esbrinar quan es pot dir que un caramull de cèl·lules formen un ésser. Però aquesta és una pregunta que no pot contestar la ciència: depèn de les nostres conviccions. Per ventura la solució de Bush -la de permetre la recerca però no destinar-hi fons públics- és -i que em perdonin tots els columnistes d'aquest estimat diari- una solució intel·ligent. I és que intentar fer contents a tots és el bessó de la democràcia. O no?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.