Despús ahir es comentava aquí la diferència entre federalisme i confederalisme, així com l'estranya dèria nacionalista de donar suport al relatiu federalisme (fàctic, polític i no de dret) que pareix voler impulsar el PSOE, quan tradicionalment els nacionalistes havien estat aferrissats enemics d'aquesta formulació política. També hi ha una altra lectura sobre l'assumpte. Que potser és més interessant i que s'haurà de resoldre aviat, si no hi està ja. El xoc entre el PSC i el PSOE.
Els socialistes catalans es relacionen amb la resta dels seus companys a través d'una estructura, una part de la qual és federal (el PSOE) però l'altra (el PSC) no hi està federada sinó confederada. Almanco jurídicament és així. Perquè el PSC no 'és' el PSOE. Són partits diferents. En teoria el PSC no és que tengui autonomia respecte del PSOE sinó que és sobirà i per tant podria tornar endarrere el seu contracte d'aliança i seguir existint tot dos. És a dir, els socialistes catalans com un partit en directe competència amb el PSOE de Catalunya, el qual està hivernat políticament però si se produís l'hipotètic trencament renaixeria. Cal recordar que abans de les eleccions generals, quan esclatà l'escàndol Carod, el de la conversa amb ETA, la crisi de relació va provocar que la premsa de Madrid més filosocialista comentàs que Zapatero, per si un cas, havia ordenat preparar els instruments per posar en valor el PSOE català. Queda clar, per tant, que són partits que s'estructuren de forma confederal, no federal. Entre iguals. Per comparar, qui és una federació del PSOE, per exemple, és la balear, la qual no té entitat jurídica al marge del PSOE nacional, i en conseqüència lògica n'és part subordinada. Històricament la relació PSC-PSOE ha estat marcada pel fet polític que mentre que el segon guanyava el primer perdia. És la tradicional forma d'entendre que el PSOE guanya les eleccions municipals i generals a Catalunya (o obté importants bosses de vot i representació) però que a l'hora d'assaltar el vot autonòmic fracassa. El 2003 es complí la tradició, però ERC apuntalà el PSC i li donà la presidència del Govern. En paral.lel, a l'elecció de Zapatero com a secretari genreal del PSOE els vots del PSC foren crucials. Quan el març de 2004 Zapatero guanyà, la relació tradicional PSC-PSOE quedava alterada. El primer tenia poder intern, havia ajudat -com sempre- a la victòria general i -cosa nova- tenia la Generalitat amb un pacte amb ERC. Era la primera vegada que passava quelcom així. L'equilibri de forces era diferent. El PSC pareixia tenir-ne molta més. És quan la naturalesa jurídica de la relació confederal havia de fer el pas per convertir-se en efecte en relació política. Aquesta és la guerra interna socialista que està en marxa. No és una batalla, sinó una guerra. Educada, dialogant, amb tarannà i bon rotllo. Però guerra.
L'escenari d'operacions s'ha anat estrenyent l'últim any, en favor de l'exèrcit del PSOE. Ara està reduït estrictament al finançament. A Madrid, els socialistes qualifiquen -entre d'altres epítets- la proposta del Tripartit com a 'confederalitzant', per implícitament dejectar-la, i aposten per una sistema 'federalitzant', o sigui tothom (excepte Navarra i País Basc) amb la mateixa estructura de finançament. A efectes jurídics, tothom igual per tant. Aquesta argumentació del socialisme nacional, que no només se sent a Madrid sinó per tot arreu excepte Catalunya, és el bessó de tot. Perquè en aquesta guerra del finançament el que està en joc -a més, clar, del fons purament relatiu al finançament- és la relació entre el PSC i PSOE. És la primera vegada que d'una manera tan intensa es posa a prova la naturalesa de l'estructura que uneix els dos en socialistes espanyols. El reflex polític de la proposta catalana s'avé a la perfecció amb la naturalesa jurídica que la relaciona amb el PSOE. El que passa és que aquest ho considera implícitament dolent, el confederalisme, i el que vol és federalitzar, a través de l'Espanya plural, la igualtat financera (com es comentava dilluns) la qual cosa duria inexorablement -per molt que en públic mai no ho diran- a convertir de fet la naturalesa del PSC en federal, és a dir subordinada.
Interessant guerra perquè de com acabi en poder succeir conseqüències considerables. S'accepten messions sobre qui serà el perdedor.
