Dimecres, 11.- Monàrquics creients, republicans apòstates, agnòstics conversos, àdhuc àcrates renegats, s'assegueren a taula i compartiren el pa i el vi amb el successor del reialme. Tots tenien causa, per afalagar amb llur presència l'hereu, car eren convidats seus a palau, elegits d'entre una multitud de prohoms i dignitats meritòries, de fermes conviccions i solidesa intel·lectual. Des de la curiositat, a la fidelitat, passant per l'afany de sortir a la noble foto institucional, que formarà part de la història gràfica d'aquest segle. El príncep de la dinastia regnant, en la seva visita oficial als territoris de la corona, escortat per vassalls fidels, ha parlat en català, el que queda de l'idioma després de tantes ràtzies inclements contra la llengua, i ha confirmat, amb satisfacció de futur pare, que llur descendència, sigui quin sigui el seu sexe, darà estabilitat a la monarquia, la qual notícia no és del tot reconfortant pels marmessors republicans. El futur sobirà, amullerat amb una plebea, amb la qual unió demostrà llur tarannà modern, i la manca de prejudicis de la noblesa envers la plebs a l'hora d'elegir consort, ha estat rebut pels súbdits, que agitaven peücs i banderes, i, mitjançant diverses reunions de treball, ha pres el pols a la vida civil i social de les illes, vida que ja coneixien com a estiuejants, però des d'una perspectiva més llunyana, des de la mar navegant, a la canya d'un iot, en el dur treball de traçar el rumb vers les balises de la meta. El detall més desplaent de la visita oficial l'han protagonitzat, a la Universitat, un reduït grup d'estudiants, de tendència republicana i cridanera, que han recordat, a ses Alteses, i a la comitiva principesca, que la monarquia és l'últim reducte d'un anacronisme de procedència feudal, essencialment anticonstitucional, perquè estableix diferències entre les persones per la seva naixença, i atorga privilegis dels quals freturen la resta de ciutadans, excepte si se'ls guanyen. Cap dels que es manifestaven, per exemple, mai no podrà ser príncep ni princesa, rei ni reina, la qual discriminació és injusta. Li han recordat, així mateix, amb formes allunyades del tarannà dòcil dels habitants d'aquesta terra, que la seva designació, no pas per sufragi universal, ans per herència, és antidemocràtica, per no mencionar que la restitució de la família al tron fou decisió de l'últim, i també únic, cap d'estat de la dictadura, al qual ningú no discutia llur visió de futur, puix que era il·luminat per l'església catòlica i, a més, ho tenia tot ben fermat. Algun dia cobraran el seny, aquests joves ingenus, manipulats pel catalanisme separatista, que encara són en procés de dissidència, i donen més importància a la part fonamental d'una qüestió, que a la part formal. Tothom sap, sobretot els adults, que no són necessaris crits, ni aldarulls, ni pancartes, que una genuflexió, o una reverència, basten per fer evident la rebel·lia, la discrepància o l'oposició ideològica a un règim. És tan fàcil la urbanitat! Senzillament: una subtil inclinació i les nostres queixes i reivindicacions seran escoltades i ateses.
Dijous, 12.- Agradi o no als afectats, el referent ideològic més proper de la dreta espanyola i, en conseqüència, de la dreta mallorquina, agrupada a l'entorn de les dues formacions que ara mateix governen, és de tradició franquista, puix que del franquisme militant sortiren els polítics de la Transició, que establiren les bases constitucionals per avançar vers una democràcia de dubtosa naturalesa, restituir la monarquia després d'una república vençuda i d'una dictadura triomfant, i assegurar-se llur pròpia impunitat, evitant les responsabilitats, ètiques o penals, en les que incorregueren com a repressors o, si més no, com a col·laboradors d'un règim despòtic, cruel i corrupte. És des de la perspectiva dels hereus que hem d'interpretar, i entendre, que la dreta que governa institucions i ajuntaments sigui refractària a enderrocar els monuments que perpetuen la glòria dels vencedors, i encara més a aixecar monuments que recordin la memòria de les víctimes. Agradi o no, cal admetre que costa conciliar, en un mateix enunciat, conceptes com ara poder, dreta, llibertat i democràcia. Tot plegat grinyola, puix que de les arrels, i de les inclinacions, costa allunyar-se'n, vèncer les temptacions d'imposar-se fent servir la força, de la cúria o de la milícia, acceptar la derrota. Ens agradi o no, hem de convernir que hi ha, coincidint amb un augment de l'extrema dreta europea, un ressorgiment del franquisme ideològic, que emergeix de segments de població, en general gent jove, que no s'avergonyeix de pertànyer a una nissaga de botxins, justificant l'alçament nacional, minimitzant els efectes de la repressió, menyspreant les víctimes de la barbàrie.
Lluís Maicas, escriptor
