Diumenge passat va ser el primer dia d'enguany que servidor vaig provar de dormir amb els vidres oberts. Vaig haver de desistir al mateix instant, ja que el renou que pujava d'aquesta ciutat de Palma era insuportable. Cada any, per aquest temps, constates que les coses no sols no s'han arreglat, sinó que han empitjorat. Després repasses mentalment les cares dels governants municipals sobre els quals recauria la responsabilitat de fer Palma habitable, i abandones tota esperança: ets a l'entrada de l'infern de l'estiu, d'un estiu que s'amplia abans i després en uns quants mesos més. Segurament són manies, però els governants a què al·ludesc duen escrita a la cara la seva absoluta incapacitat per arreglar les coses. El contrari, la capacitat i la voluntat de solucionar-les, seria, en principi, la raó principal per dedicar-se a la política. Però per a aquest personal la política és una forma més o menys passable de bandarrejar mentre es van col·locant de cara al futur.

Aquests al·lots i senyores que ara no saben ni volen arreglar res, segurament viuran tota la vida dels eraris públics. Ja en queden pocs, de polítics d'aquells per als quals la dedicació a la política suposava una minva en els seus ingressos. No, ara és una professió, a la qual accedeixen, en un percentatge molt elevat, persones sense experiència en el camp del treball normal i corrent, persones que, en una paraula, no coneixen el món laboral, en el qual es valoren els resultats i s'estableixen controls de qualitat. Ara, s'allisten al banderí d'enganxament i van a veure com, més o menys, poden guanyar galons i fer un ca seva. Mentre, els renous de Palma, la brutor de Palma, la pols, la congestió, l'aculturació... creixen i creixen, mentre baixa en picat la qualitat de vida: qui en parla, ja, de qualitat de vida? Basta intentar dormir amb els vidres oberts per comprovar, una vegada més, que aquests no són capaços de resoldre res de res -parlam de coses positives per al ciutadà. Ah, i, per no molestar els joves, no es prohibeix el botelló al carrer, no, sinó que prometen combatre'n els efectes, és a dir, el renou. Molta cara dura és el que hi ha per Cort. Per respecte, no han de prometre res del que ja se saben incapaços.