cielo claro
  • Màx: 34°
  • Mín: 26°
27°

Ressuscita la flor de Cúper?

Avui no calen poesies. L'emoció és massa forta. Si més no a l'hora d'escriure aquest article. En llegi-lo l'amable lector potser les coses seran molt diferents: coneixerem el resultat del Llevant-Barça, davant el qual poden eixamplar-se les nostres esperances o podem, contràriament, anar al camp amb el cor estret. Però no avancem esdeveniments i centrem-nos en el títol de l'article.

Quan va aterrar Cúper al Mallorca, a finals d'octubre, i només havia transcorregut un quart de lliga, ningú no s'esperava que la nostra situació a hores d'ara seria la que és. Tots confiàvem que, en faltar tres jornades per acabar-se la Lliga, navegaríem dins la mediocritat de les mitges tintes però tranquils perquè estaríem salvats. Potser vivíem de l'eufòria del passat. Potser confiàvem en una força quasi cega, en un principi no escrit, que pronostica que uns entrenadors neixen amb estrella i d'altres estrellats. Luis Aragonés, Cúper, dels que han passat pel Mallorca, serien representants del primer grup, mentre que obviaré els del segon perquè cadascú pugui fer el seus comptes... I la reacció a Sevilla alimentà aquestes esperances. Tanmateix, prest tornàrem a la més crua de les realitats. I fa un mes escàs, desprès de la desfeta contra el Saragossa, tot feia pudor de Segona Divisió. Fins i tot el mateix Cúper, uns dies després, s'hi resignava. Ara les coses han canviat i un branquilló d'esperança floreix al cap curucull de la nostra desesperació. Ressuscita la flor de Cúper? Si hem de ser realistes i lògics es tracta només d'un miratge. Però com diu el tòpic: el futbol és el futbol.

I avui, depenent del resultat del Llevant i del nostre, podem sortir del camp amb les tres opcions: la salvació és més a prop i factible, la salvació és molt difícil però encara hi ha un filet d'esperança, o també, podem sortir amb cara de funeral tot sabent que som ja equip de Segona Divisió. De l'èpica de la salvació a l'elegia del descens potser només hi ha un malentès, un cop de sort, una grapada de coratge. Massa emocions per no voler-ho viure en directe. Jo hi seré, i tu?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.