L'inici de les emissions d'IB3, en fase de proves, convida a fer un parell de reflexions. D'entrada, es confirmen els temors que apuntàvem fa algun temps: l'ús teòricament equitatiu del castellà i del català reflecteix la situació de diglòssia de les dues llengües a la nova cadena, amb una de dominant -el castellà, reservat de moment i «mentre no es disposi d'una infraestructura de doblatge pròpia» a les pel·lícules i a les sèries-, i una de dominada -el català, irremissiblement reduït a llengua dels informatius-. Fa uns quants dies el professor Bibiloni lloava des d'aquest mateix diari el model lingüístic de l'informatiu del migdia. El que deia és ver, però quan un mira IB3 hom té la sensació que s'hi fa servir el català més perquè «està de moda» que no per pròpia convicció, com fan alguns quan posen el nom en català als seus fills o van a un concert de rock català. A més, aquest estàndard «gairebé perfecte» alterna, a les entrevistes, amb la llengua descuidada i farcida de barbarismes que fan servir alguns dirigents nostres, com Joan Verger.

D'altra banda, se suposa que amb la intenció de «fer país», constatam una presència obsessiva de temes i notícies de les Illes; n'és un exemple les imatges que s'ofereixen, acompanyades de música, les hores que no hi ha programació regular. Les referències a la resta dels Països Catalans són quasi nul·les i si se'n fan és des d'una òptica centralista, com quan s'emfasitzà -intencionadament- que la prova de fórmula 1 de Montmeló era el Gran Premi d'Espanya. I s'entreveu una lloança del Partit Popular darrere d'informacions com aquella que deia que, mentre que a la resta de l'Estat hi ha una greu sequera, «a les Illes aquest problema està resolt gràcies a les dessaladores».

A més, IB3 no preveu tenir cap corresponsalia a Barcelona, València o Perpinyà i sí a Madrid, de manera que a aquells que volem sentir la veu de la resta del país no ens quedarà cap altre remei que seguir mirant altres canals.

Joan Llull. Sant Llorenç.