algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

Presoners de l'Església de Ratzinger

Vull aprofitar aquest lapsus històric en què aquests romans de la creu d'or i brillants no cremen la gent (el nou Papa és admirador dels teòlegs medievals!!!) per esborrar-me del llistat de catòlics. Però l'església mallorquina em nega el meu dret a apostatar des de fa més d'un any. Pels que vos heu escandalitzat en llegir això i patiu per la meva ànima (no ho podeu evitar), vos inform que crec més que mai en el missatge de Jesús (i de tots aquells que promouen l'amor i la justícia social) i crec també que mai no havia estat tan a prop del que alguns anomenen Déu. Vaig intentar tenir aquest sentiment dins l'església, però ara entenc que allà dins hi ha massa renou: massa mentides i contradiccions; massa Gescartera o les inversions de la diòcesi de València a la borsa; la COPE mossegant amb ràbia els Països Catalans; els atacs als gais, a les lesbianes, a les mares solteres, a les víctimes de la violència domèstica; els capellans i frares pederastes que a alguns vos han marcat la infantesa; el no sense condicions a l'avortament i a l'eutanàsia; el darrer Papa parlant del Pla Hidrològic, lluitant contra el preservatiu en temps de pandèmia mortal i beniïnt Aznar en plena guerra d'Iraq a pocs dies de les eleccions... i ara Ratzinger. Qui pot connectar amb l'amor suprem a través d'aquesta institució masclista que genera tant de dolor i marginació? Estam d'acord, dins l'església hi ha persones fent un bé enorme com ara el bisbe Casaldàliga al Brasil (un home sol bandejat per la jerarquia eclesiàstica), en Tomeu Català i en Jaume Santandreu a Mallorca o tantes dones i homes de bona fe que lluiten per un present millor a alguns petits indrets del tercer món. Pel que jo sé, persones carregades d'amor i coherència a nivells sobrehumans. I n'hi ha hagut moltes més durant els 2.000 anys d'història, trista i macabra història en massa ocasions, d'aquesta entitat que s'atorga presumptuosa el monopoli de la representació de Déu a la terra. Amb l'Opus remenant les cireres i el cardenal del «NO» que carrega contra aquells que segurament més s'apropen al missatge de Jesús, per molts serà el millor moment per donar una passa en pro de l'església que els hagués agradat trobar quan els van batejar sense demanar-los permís. Personalment, el desembre del 2003 vaig enviar una petició formal de baixa de l'església catòlica. Ni per mail, ni per correu certificat (amb fe de baptisme inclosa), ni per telèfon... al bisbat de Mallorca em demanen que tot el procés el certifiqui un notari eclesiàstic o laic. Per què ens ho posen tan difícil als que volem abandonar? Segurament és per doblers, ja sabeu que als dirigents d'aquesta entitat els agraden tant o més que prohibir coses. La qüestió és que si figuram com a integrants d'aquest club els seus mandataris poden justificar-se a davant l'Estat i endur-se la suma multimilionària que anualment arrabassen de les arques públiques (no em referesc a la xifra que perceben per la famosa casella de la renda que, en comparació, és almoina). Tal volta seria necessari que algú amb seny i coneixements dugués als tribunals l'església per obstaculitzar el dret de tota persona a deixar de pertànyer a una organització, un dret reconegut en qualsevol estat democràtic que aquí ens és trepitjat. Tal volta és el millor moment per posar en marxa una acció com aquesta per deixar de veure com, en el nostre nom, fan servir els nostres doblers per difondre idees pel món que fan més mal que bé. Que els ho demanin a les dones del baby boom, les que ens van parir als anys 60, les que no podien prendre anticonceptius perquè era pecat. Que això ja no passa? Que ja no tenen tant poder? Que ja no tenen tanta influència sobre les persones? Que les esglésies estan buides? (d'on treuen tants figurants pels seus shows?). Anau a Àfrica o Sud-amèrica. L'altre dia unes missioneres m'explicaven el que els havia costat que la gent d'una petita àrea del tercer món perdés la por de ballar que un capellà mallorquí els havia infligit. Estaven parlant d'ara, de fa un parell d'anys, no dels anys 50. El o la religiosa que reparteix preservatius als africans és una imatge en la qual ens agrada pensar, però no ens enganyem: si aquest personatge existeix és un proscrit, una goteta d'aigua en la immensitat del tsunami mediàtic que controla el Vaticà a través de les esglésies, les seves revistes, ràdios, llibres, els sms, internet, televisió... i a sobre van de víctimes dels mitjans! (ha, ha, ha! Víctimes dels mitjans?! Per l'amor de Déu! Esper que no s'atreveixin a repetir-ho després del que hem vist a la tele des de la mort d'aquell senyor de Polònia. Hem quedat «empapats»! De tant en tant em pegava tres martellades al front per creure que realment estava veient tot allò. Quina panxada de fer la pilota!). Amb Ratzinger continua l'església de la por, només el nom ja en fa. Si no podem aturar el mal que fan, almenys que ens deixin partir sense problemes. Hi ha qualque notari, fiscal o advocat a la sala que no sigui de l'Opus?

Miquel Piris Obrador, periodista

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.