Ni rics ni amb estudis. Aquesta frase senzilla i sense confusions possibles podria ser la que millor il·lustra la nostra situació d'abans, d'ara i irremeiablement d'un futur. Contràriament a mites tipus «som la Comunitat més rica, més europea, que més creix...», la veritat és que per a la gran majoria els nostres doblers han minvat considerablement i qui ha tengut la sort de engreixar la butxaca ha sabut com treure-li més rendibilitat invertint a l'estranger. Davant una situació que es prometia catastròfica en Matas ens va prometre, ara farà dos anys, més creixement, prosperitat i defensar els nostres interessos... És clar que l'interès és un concepte absolutament subjectiu, ja que en aquest nou mandat el President ha mostrat preocupació i dedicació per uns temes que a mi personalment no m'importaven gens, mentre que d'altres s'han obviat i el nom de Balears ha quedat una vegada més arraconat. I és que crida especialment l'atenció que en el debat de finançament de les Comunitats Autònomes a les tertúlies nacionals ni es pronunciï el nom del nostre arxipèlag quan es parla de desigualtat, de donar i no rebre. No sorprèn gens, que les Illes Balears s'associïn directament a la secció de Societat; una mica de vela, platja, iots, residències, palaus... i la visita oficial que començarà dilluns. Perquè si qualcú encara no s'ha temut els prínceps d'Astúries arriben a l'Illa a fer una visita oficial farcida d'actes institucionals, dinars, sopars i tota la parafernàlia que necessiten els nostres nombrosos cortesans i cortesanes. Que no falti de res, que la nostra hospitalitat no es posi en dubte i que tothom pensi quin regal serà el més original, quina decoració floral sorprendrà més la princesa, quin vestit destacarà a les pàgines de societat de les revistes del cor.
Mentre totes aquestes informacions es publiquen, cerc insistentment a on diu quants doblers ens costarà la visita oficial als illencs i de quines partides han sortit: Govern, Ajuntaments, Ministeri Interior i Defensa, Patrimoni Nacional... És evident que la transparència està unida a la salut democràtica d'una terra, i es fa difícil entendre espectacles d'aquest tipus sense tenir els comptes clars que és, precisament, allò que primer demanam els súbdits a l'hora d'organitzar saraus.
Com que no està en el meu ànim amargar la festa als nombrosos monàrquics fervents que somien amb l'agenollada davant la parella, els desig una excel·lent posada en escena. Mentrestant, la minoria continuarà preocupada per la pèrdua creixent d'estudiants de la Universitat de les Illes i de les noves mesures a què es veu obligada aquesta per retenir els pocs matriculats, per la manca de finançament o la pèrdua de poder adquisitiu. Un panorama desolador que, sens dubte, deprimeix els més optimistes. Vistes les opcions, estic per centrar-me en les mencions sobre quina de les primeres dames anirà pitjor vestida.
