El fet que les Balears siguin la comunitat amb més joves emancipats tot i el prohibitiu preu de l'habitatge diu molt a favor de l'empenta i la fe en el futur d'aquesta societat. L'emancipació juvenil és una prova de llibertat i d'autoconfiança com només poden generar les societats desenvolupades que ofereixen oportunitats a la gran majoria dels individus que les formen. Els joves s'emancipen perquè tenen feina o veuen clares possibilitats de trobar-ne. Així mateix, perceben que el desenvolupament personal, propi de les societats obertes, és al seu abast només de tenir el coratge de deixar de dependre dels progenitors. Per contra, les dècades marcades per la crisi econòmica, com va ser bona part dels anys setanta i la primera meitat dels vuitanta, mostren una joventut que estirava al màxim el fet de romandre a cals pares, atemorida davant la incertesa laboral i fins i tot social. El fet que els joves ara s'independitzin molt més suposa la millor prova de l'avanç de les Balears, on els segments abans menys protegits se senten amb capacitat per organitzar la seva vida de manera independent. Tot i així, seria necessària una major conscienciació dels poders públics per facilitar l'accés a l'habitatge. Aquestes iniciatives donarien més força al desig d'emancipació i contribuirien a fer més lliure el conjunt de la població, a més de crear una dinàmica d'optimisme que serviria per incrementar l'esperança en un demà encara millor.