A un any de l'11-M

09/03/05 0:00

El primer aniversari de la matança de l'11 de març està a punt de complir-se sense consens. El PP considera «fraudulent i partidista» el document aprovat per la resta de partits. És una llàstima que la pitjor acció terrorista patida a l'Estat espanyol continuï envoltada de tant d'enfrontament polític, i el que més pesa per a alguns no és tant la carnisseria perpetrada per un grup de fanàtics com el resultat electoral que es produí tres dies després, que propicià un canvi històric amb la inesperada arribada dels socialistes al poder.

El conjunt d'Espanya encara viu traumatitzada per l'11-M, però en un sentit molt ample, que va més enllà d'aquell dia tràgic. Al Qaeda atacà Madrid perquè el Govern Aznar donà un suport amplíssim a la guerra de l'Iraq i no va fer cas de les multitudinàries manifestacions que li demanaven pau i no intervenció. I després de la matança, durant quasi tres dies el Govern Aznar s'escaparrotà a adjudicar l'autoria a ETA. La ferida actual és molt més ampla que la de tantes víctimes innocents, i ho demostra el divorci actual entre el PP per un costat i la resta de forces políques per l'altre. L'examen de consciència ha d'anar molt més enllà de l'obligat, just i emotiu acte de plorar els morts.

Aquest primer aniversari hauria de ser un bon moment per recuperar la concòrdia i el diàleg. Si el PP aspira a recuperar el Govern d'Espanya ha de fer examen de consciència sobre els errors comesos i ha de demostrar la seva disposició a posar els interessos del conjunt de la col·lectivitat i superar i arraconar dèries neoimperalistes que estigueren a punt de provocar una fractura social. Ara és hora de recomposar les coses i de recuperar l'optimisme.