Faves comptades...

La situació de l'equip em recorda la situació dels soldats quan en aquest país es practicava aquest incivilitzat costum de fer la mili. Quan potser els faltaven dos o tres mesos, alguns soldats, especialment si servien la pàtria lluny de casa, anaven fent una retxa al calendari per cada dia que passava i que l'acostava a l'alliberament del caqui o del blau marí. Ara sols no ens cal, als mallorquinistes, fer conjectures ni estranys fideicomissos, basta que en algun lloc visible de ca nostra o del nostre cor facem una llista on posem, ordenats, els números de l'1 al 10. D'aquí a final de temporada ens calen 10 victòries. Sumar trenta punts! Son faves comptades! Mai les matemàtiques no havien estat tan vertiginosament exactes, tan macabrament insultants, tan dantescament infernals. Deu victòries, com els deu manaments o com els 10 negrets de n'Agatha Cristie... Es diu aviat, però si miram el coster dels equinoccis passats des de dia 31 d'agost, veim que se'ns fa una muntanya. Són triplicar les victòries aconseguides fins al moment, guanyar la meitat menys un dels partits que ens resten fins a final de temporada. Si tenim en compte que només en falten dos per esclovellar la primera volta i hem guanyat tres partits, la perspectiva que tenim al davant és d'aplegar els filats i prendre billet per a fer una travessia del desert en un trajecte de segona. Potser, els fitxatges d'hivern arreglin alguna cosa. No ho sabem.