algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 20°
20°

Plaers exclusius

Fa com a vergonya parlar dels plaers exclusius al qual hom té accés alguna vegada, i més encara si un home és tirant més a pobre que a ric -decididament. Hi ha qui diu que val més tenir amics rics que no ser ric, però aquesta dita no acaba de ser convincent. Una altra cosa és que tots els rics sàpiguen ser-ho, és tan difícil -o quasi- com saber ser pobres. En Pere Capellà escrivia des del presidi a la seva cunyada, ja hauràs vist que som pobres, i que sabem ser-ho. Camus parlava de la pobresa lluminosa. De nin i de jove fou molt pobre, i l'ànima de la pobresa no l'ha desentranyada ningú millor que ell -això ho saben els qui han llegit El primer home. En qualsevol cas, tenir amics amb possibles et procura el tast dels plaers exclusius, d'aquells plaers per accedir als quals s'han de poder bestreure quantitats més o menys elevades. Tot plegat, no vol dir necessàriament luxe. El luxe ve a ser la corrupció de la qualitat, però això no ho digueu segons on, que no us entendran. Bé, un d'aquests plaers exclusius consisteix per a servidor visitar adesiara un llibre de bibliòfil molt ben editat pel galerista Joan Oliver «Maneu». Es titula Terra borda, i l'integren poemes de Lluís Maicas i pintures de Pep Coll. Lluís Maicas -em sona haver-ho dit- coneix bé alguns camins per arribar a la creació artística. En ell, tots els camins hi menen: també els escrits de diari que publica setmanalment a DdB. Però potser el més transitat sigui la paraula poètica. La poesia de Maicas -i especialment a Terra borda- és com un tractat elemental de les coses -i dels llocs: un tractat de geografia-, per ampliar-ne la presència en nosaltres, per eixamplar-hi el territori. Apollinaire deia que la xocolata i el cafè havien ampliat els dominis del gust. Bé, la paraula poètica amplia els dominis d'allò que designa o que toca: així la poesia de Maicas: que en aquest llibre no es pot dissociar de la plàstica de Pep Coll. Atenció, és un dels nostres grans, grans artistes. Qualsevol cosa que ens passa -i amb la lectura de Maicas ens passen coses-, guanya sentit davant l'obra pictòrica de Pep Coll. Hi ha pintures que són allà i n'hi ha que us acompanyen. La pintura de Pep Coll és de la que fa companyia i us ajuda a conèixer. Paraula i pintura viuen una en l'altra, per obra i gràcia d'un llibre tocat per la gràcia. I, sí, és un plaer exclusiu, és una edició limitada, però bé trobareu alguna oportunitat per fer-vos un obsequi, per agrair-vos alguna feina ben feta, o un gest valuós. Sempre es presenten oportunitats per quedar bé amb un mateix. O amb algú que estimam -i que no visqui massa lluny. Un dia és un dia, i hi ha coses que són per a tota una vida.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.