Aquests senyors que ens governen ho tenen bé: han aconseguit generar un odi tan gran al contrari que qualsevol cosa facin, als ulls dels seus electors, sempre serà millor del que farien els altres. Té mèrit, perquè aquesta era una societat tolerant, que es mirava els dogmes des de la incredulitat i deixava els fonamentalismes per les minories i els exaltats forans que ens enviaven per a «civilitzar-nos». La cosa ha canviat i la lògica fa més nosa que companyia. Es permeten, per exemple, assegurar que l'economia de les illes s'alentí en la legislatura dePacte mentre l'acusen de «l'efecte cridada» que ens ha omplit les estadístiques d'emigrants. Per no parlar de la demonització del dèficit públic que caducà, exactament, el vespre del 14 de març, i ara no volen recordar-ho quan ens embarquen en la major operació hipotecària de la nostra història. Curiosa objectivitat per a un conseller d'Economia, encara que sigui el senyor Ramis d'Aireflor. És fantàstic tenir conveniències en lloc d'idees perquè els permet dir el contrari del que deien sense trasmudar la cara. I és meravellós tenir el públic exaltat perquè els ho permet tot i encara els riu la gràcia de comportar-se com a capriciosos «señoritos de cortijo».

l l l
Bé, els riuen les gràcies quan les entenen, que al conseller Ramis no l'entenen ni amb suport dels traductors al llenguatge dels signes. D'entre el que crec que va dir ahir, en seu parlamentària, destacaria que el pressupost del 2004 no contemplava l'elevat dèficit que preveu el de 2005 «perquè no sabíem què ens havia deixat el Pacte». Veig que ara que ho saben respiren tranquils en contraposició a les reiterades acusacions de deixar-los amb els calaixos buits. També: que totes les previsions se n'aniran en orris si eBrent incrementa el seu preu per sobre els 35 dòlars el barral. La fortalesa de l'euro, que té corpresos els estadistes europeus, no deu preocupar a la nostra economia o al seu principal responsable. També hi hagué una curiosa afirmació, basada en creences personals: l'eliminació de l'ecotaxa és responsable de l'increment dels ingressos en els comptes autonòmics. Que no té por al dèficit, no calia dir-ho amb tanta rotunditat, especialment si fa 9 mesos el temien i criminalitzaven. I que manté la reivindicació de fons europeus, talment Europa no hagués crescut en 10 estats més o l'Espanya que els enorgulleix fos la «pidolaire» que, segons ells, representava el president González en les negociacions sobre els fons de cohesió. Mal d'entendre, tant treure pit pel fet els anys de govern Aznar i, a la vegada, escurar les miques en el mateix plat que Hongria, per posar un exemple. Però allà on ens perdérem els que intentàvem seguir la seva argumentació va ser quan apel·là a les 23 generacions que el precedeixen i són enterrades aquí per a explicar que els seus projectes són bons perquè han de permetre seguir enterrant descendents en aquesta terra. Si l'evolució de l'espècie suposa millorança, francament, és mal d'imaginar com s'expressaven els seus unes generacions abans.