Ha arribat l'hora de reformar l'Estatut i, com a ciutadà, m'agradaria fer un parell de demandes. Primer, deman justícia; justícia perquè el coneixement de la nostra llengua no només sigui un dret, sinó un deure. En segon lloc, seny; seny, perquè siguin els filòlegs, i no els polítics, qui en determinin els aspectes científics. També intel·ligència; per augmentar-ne l'ús social i fer-lo extensiu i fàcil a tothom. A més, bona fe; per no fer-ne una arma electoral per un grapat de vots. I mitjans, per ensenyar-la amb normalitat i sense ingerències partidistes. I, com a mínim, equiparació; perquè tots els productes comercialitzats a la nostra terra hi estiguin degudament etiquetats, com ho estan ara en castellà, portuguès i altres llengües no més europees que la nostra, reconeguda o no, i per descomptat, menys o gens mallorquines, oficials o no.

Finalment, deman valentia i coherència; valentia i coherència per lluitar per la unitat de la nostra llengua, li diguin català, valencià, mallorquí o el que sigui.

Toni Tornero Cobos. Son Sardina.