És injust, nefast, pervers, catastròfic. Però com s'atreveixen? Però si és gràcies a nosaltres que Mallorca ha arribat a ser el que és...! Amb la tenacitat i el sacrifici que ens caracteritzen l'hem canviada de cap a cap, en menys de cinquanta anys hem esborrat del mapa -i de la memòria- la misèria que subjugava aquesta illa i l'hem convertida en la gallina dels ous d'or... I tot, per a què? Et pensaves que algú ens ho agrairia? Pots pensar!

Tot per culpa dels peluts del Gob i els seus amics. Van començar prest, aquells bergants... què fa d'això, més de vint anys? Quatre manifestacions, una mica de renou, i les mentides que escampaven els diputats pessemeros van bastar perquè alguns consellers de l'autonomia -homes que eren ben nostres, s'espantassin i comencessin a aprovar els primers decrets i lleis per escanyar-nos. «Per protegir el territori», deien. Valenta protecció, si el que feien era ficar el nas en la propietat privada... D'acord, allò va ser un maquillatge inofensiu, sort vam tenir de l'amo en Biel que no va permetre que el mal anàs a pitjor, però ja s'havia introduït el verí que encara avui ens ataca: la mandanga aquesta de la limitació del creixement i la sostenibilitat... D'aquells anys record alguns companys hotelers, i altres empresaris, que es van creure tota aquesta comèdia: en lloc de fer costat als constructors i als grans grups en la nostra batalla per la llibertat, es van posar a justificar els qui ens volien aturar. Increïble, però cert! Tanmateix, els va arribar allò que es mereixien: els seus «amiguets», quan van arribar al Govern, ens van clavar l'Ecotaxa, i llavors ells van ser els primers a clapir. Ben merescut que ho tenien, per beneits!

El que no m'hauria esperat mai de la vida, és que en Matas s'atrevís a això de voler regular-nos el tot inclòs! Això serà pitjor que allò de l'Ecotaxa! Perquè allò, tu ja m'entens, ho vam inflar pe enfonsar el govern d'esquerres, a nosaltes no ens feia ni pessigolles. Però ara... això sí que és ficar-nos un dit dins un ull!! I semblaven ben nostres, en Matas i en Flaquer, però ja ho veus... Diuen que han de cedir a la «pressió mediàtica», però per què no fan el mateix que amb la llengua o amb la gent que li protesta per les autopistes? Bé que els entra per una orella i els surt per l'altra, i fan com si sentissin ploure... Idò no: quan es tracta de defensar-nos, a nosaltres que li vam fer guanyar les eleccions, en Matas diu que no pot posar-se en contra els altres sectors empresarials, a més dels sindicats i fins i tot alguns hotelers (aquests són uns traïdors). Desagraït! Però que no ho veu que nosaltres som els únics que encara aguantam el creixement d'aquesta terra? Nosaltres sols, els grans hotelers, som els creadors del miracle balear! Els alters empresaris, sort tenen de nosaltres, que els duiem els turistes perquè els comprin els seus productes... I els sindicats, que haurien de cridar als quatre vents que hem creat milers de llocs de feina del no res per alimentar les famílies de tanta gent, encara van i ens munten saraus... Tots plegats es mereixen que els deixem sols, que marxem a fer hotels a altres llocs on no miren tan prim. A veure de què viurien aquí, després...

No, ja t'ho dic jo: La democràcia ho embulla tot. Si ja ni el PP ens serveix, potser que fem alguna cosa, no?