Algèria és a la darrera part de les negociacions per entrar a l'Organització Mundial del Comerç. Entrar a l'OMC se suposa que pot obrir les portes a molts acords que beneficiarien l'economia algeriana. Hi hauria més possibilitats d'exportar els seus productes lliurement a molts països d'arreu del món, tot i que també exposa les empreses algerianes a la competència estrangera. I és en aquest darrer punt que sembla haver sorgit un conflicte, poc abans de cloure les converses amb l'OMC. No fa gaire es va aprovar una llei que prohibeix la importació de begudes alcohòliques de l'estranger. No és que no n'hi hagi. Hi ha una indústria de begudes petita a Algèria, tot i que no se serveix alcohol més que a segons quins bars i restaurants a les grans ciutats i a les zones turístiques. La tradició musulmana no veu bé el consum d'alcohol. Però les condicions que imposa l'OMC per poder entrar al club exigeixen l'eliminació de totes les restriccions d'aquest tipus sobre les importacions. L'OMC exigeix que Algèria obri el seu mercat nacional als productors d'alcohol estrangers, que són europeus o americans. La setmana passada el parlament nacional va votar en contra d'una proposta per eliminar la llei que no permet importar alcohol. El president Abdelaziz Bouteflika, que va ser reelegit el mes d'abril per continuar al cap d'una administració més o menys estable però poc democràtica, va sortir llavors dient que els diputats posaven en perill l'accés a l'OMC. És un cas típic de molts petits estats que cerquen reformar-se per poder participar en el comerç internacional sota les regles que imposa occident: troben que per competir han de reestructurar gran part de la seva indústria i desmuntar unes xarxes econòmiques i comercials que des de fa anys mantenen l'equilibri de poder en el país. Bouteflika ha anunciat que unes 1.200 empreses estatals seran privatitzades en els propers anys per evitar que s'enfonsin davant l'entrada de competidors estrangers. Els canvis socials que comporta una transformació econòmica tan profunda no semblen ser el que més preocupa ni Buteflika ni els promotors de l'OMC. Veurem fins on són capaços d'introduir els canvis sense que hi hagi una resposta social que descarrili el procés. Potser no arribaran tan enfora com voldrien.