George Bush encara no ha acabat d'assaborir la seva reelecció i ja ha ordenat furiosos atacs contra diferents ciutats iraquianes. És evident que la Casa Blanca vol arribar a les eleccions de gener reforçant al màxim el règim pronord-americà de Bagdad. Bush sap que un fracàs d'aquests comicis, al capdavall controlats pel seu exèrcit, convertiria en endèmic el problema. La utilització ahir de potentíssim armament per atacar Faluja, Samarra i Ramadi és el primer indici que s'acosten setmanes molt dures per als iraquians. El reelegit president està convençut que el suport electoral del seu poble és tot un aval per acabar el conflicte emprant la major capacitat militar possible. Mentrestant, Europa contempla estupefacta el desastre. L'eix francoalemany encara no s'ha recobrat de la sorpresa que ha suposat la reelecció de Bush. El mateix Zapatero demana posicions conjuntes europees. La iniciativa torna a estar a Washington, aquest cop de manera implacable. I està clar que el que vol Bush per a després de les eleccions que molt probablement faran president eseu candidat Alaui és la màxima implicació europea en la definitiva pacificació de l'Iraq.
Europa es troba en un moment clau. Ha de decidir de manera més o manco conjunta com abordar els pròxims quatre anys d'ordre mundial amb un Bush encoratjat. I de moment Chirac té altres problemes. Els seus soldats foren atacats a Costa d'Ivori i va haver d'ordenar la intervenció de l'aviació. I si vol comptar amb el suport de Washington ja sap el que esperen d'ell els seus amics americans.
