Ahir la reina d'Anglaterra tornava cap a cases després de passar tres dies en visita oficial a Alemanya. Mentre a molts racons del món es consideraven les implicacions de la victòria de George Bush a les eleccions presidencials d'Estats Units, la reina estava ocupada en una altra tasca: millorar les relacions de britànics amb alemanys, marcades encara ara, més de cinquanta anys després de la gran guerra, per estereotips i desconfiança, almenys per part dels britànics. La reina va visitar Dresden, una ciutat que el 1945 era un gran centre de producció d'armes i una font de reforços per al front rus en la guerra. Una ciutat que el febrer d'aquell any va ser destruïda en una campanya de bombardeig per part dels aliats, que deixa entre 30.000 i 50.000 morts. Alguns alemanys consideren la destrucció de Dresden un crim de guerra. La reina va presidir un concert que recaptaria doblers per a la restauració de l'església emblemàtica de la ciutat, la FrauenKirche. Va fer un discurset sobre l'amistat i l'esforç que s'han de fer per superar la rancúnia. La premsa popular de Londres, com és el seu costum, no s'apuntava a la festa, amb portades dient «No demanarem perdó», que la reina mai no hauria de demanar perdó per res del que passà a la guerra. Joschka Fishcher, el ministre d'Afers Exteriors alemany es queixava fa poc que l'únic lloc on encara es podia veure la «marxa de l'oca», el pas característic d'algunes unitats militars alemanys en el temps de Hitler, era a la televisió britànica. La visita d'Isabel II a Alemanya pot semblar un gest una mica anacrònic, tenint en compte els passos gegants que hem avançat amb la UE, però la reacció de la premsa a Londres demostra que molts al Regne Unit no estan encara al dia del que passa a Europa.