cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Conversa a Son Valentí

-Ion dius que mors, tu?
-Al panteó familiar del llinatge de mon pare, a la part antiga del cementiri. Allà hi tens ca teva, vine quan vulguis. I tu, on mors?

-No ho tenc tan bé com tu. Jo mor al bloc B14, segon pis, nínxol 1147. És un d'aquells blocs horribles aferrats a la via de cintura, saps? Amb tant de trànsit, no hi ha manera de morir tranquil. I què, com t'ha anat enguany la festa de Tots Sants?

-De pena, tu. Just m'ha tocat un patètic ram de clavells de plàstic. I tu?

-En això ho tenc millor, mira. Una corona dels meus fills, i un parell de rams de flors variades. És que la meva família són molt de missa, saps?

-Ep, que això no hi té res a veure. Tots els familiars del meu veïnat són ateus, però cada any vénen a honorar la seva memòria. Perquè una cosa és la religió, i una altra els bons costums, i hi ha coses que no s'haurien de perdre. El que passa és que la meva dona s'ha tornat a casar, i els meus fills tenen el cap en altres coses...

-Ja ho entenc. Vaja, la festa ja no és el que era, és cert. Cada any ve menys gent. La gent vella es manté fidel a la cita de cada any, però les generacions joves... és que no sé com pugen, tu.

-Ja t'ho diré, jo: pugen sense comptar amb la mort. La societat d'avui l'ha desterrat, no en vol saber res. La mort s'ha convertit en un tabú, col·lega.

-Sí, supòs que és això... Ei, espera un moment... què fot aquell, disfressat de dimonió?

-Ostres! És el meu cosí... Joan! Joan, vine!
-Bon dia, Francesc. I companyia.
-Però... es pot saber a on vas amb aquesta pinta?
-On vaig no, d'on vénc. D'una festa de Halloween, a una disco de Gomila. Vint-i-quatre hores seguides de marxa, una passada. M'he fet un panxó de donar ensurts a ties bones. «Ei, ets autèntic!», em deien. I jo em pixava de riure...

-No fotis, home... Ara mateix nosaltres parlàvem de la decadència de Tots Sants, i tu vas i t'apuntes a la farsa aquesta del Halloween...

-Va, ara digues que és una penosa importació cutre de subcultura nord-americana...

-I tant que ho és! D'aquest pas no ens quedarà res, no ho veus? Ens estam carregant la nostra cultura, i un poble sense cultura deixa de ser un poble...

-Sí, home, ara posa't transcendental, tu. I encara que tenguis raó, què vols fer-hi? Nosaltres ja no hi som, i si els que queden ho volen així... Almenys podem divertir-nos. Com que ja no ens vénen a veure, jo els vaig a veure a ells. Et jur que no faig cap mal paper. I hi ha disfressats que semblen més morts que jo, t'ho ben assegur. T'has de posar al dia, cosí! Ara el que es porta és Halloween!

-No em convenceràs. Això de Halloween no és d'aquí. Això és mesclar ous amb caragols.

-Mesclar? Per mescla, la que van organitzar diumenge passat els de l'Associació de Colombians a les Balears. Fixa-t'hi bé: van muntar una festa al Poble Espanyol anomenada «Día de la Raza-Halloween». Patrocinada per La Caixa. I si això de Halloween et sembla estrambòtic, no vegis l'efecte que feia veure celebrar el «Día de la Raza» a una gent que honorava tots els colors possibles de la pell humana excepte el blanc europeu...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.