Només ara Turquia potser comença a tenir una idea del preu que haurà de pagar si vol entrar a la Unió Europea. Les subvencions que podria rebre són molt altes, tot i que els detalls més importants no es coneixeran durant molts anys. Però la despesa que haurà de fer Ankara comença a esbrinar-se. Totes les compres oficials a l'estranger que es puguin fer dins la UE s'hi hauran de fer. A cada passa de la negociació es demanarà als turcs què més poden donar a Europa a canvi de la seva acceptació dins el club. El que hauran d'oferir és fer les compres a ca nostra. Fa dos dies el primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan era a Berlin. Era una visita més en la sèrie que fa per convèncer els països més grans de la UE de recolzar l'inici de negociacions amb Turquia el desembre. Era a França fa dues setmanes, i ara era el torn d'Alemanya. Els titulars ho deien tot: França i Alemanya proposen votar a favor d'encetar les negociacions amb Turquia, deia en lletra grossa. Erdogan anuncia que les aerolínies turques compraran més de trenta-cinc avions a Airbus, la gran fabricant europea, deia en lletra més petita. És temptador agafar les dues coses com a part de la mateixa notícia. El cost de la broma: més de dos mil milions d'euros. Sembla que Erdogan ha trobat una de les fórmules que li poden funcionar per accelerar l'expedient del seu pais. Es tractaria de comprar les armes per a l'exèrcit turc allà on cal. Es tractaria de cercar-se els contactes per comanar la construcció d'uns quants hospitals i saber on anar quan arribi el moment de renovar algunes de les línies de tren i canviar uns quants trens més antics. Es tractaria de saber regular les exportacions de segons quins productes cap a la UE i obrir el mercat turc als fabricants europeus. Erdogan sembla haver endevinat que el comerç que afavoreixi els països que són dins la UE facilitarà que ell pugui complir el seu programa.