N'hi va haver molts que ens en duguérem un disgust quan es va constituir el govern de la Generalitat en clau dretes/esquerres en lloc de constituir-se en clau nacional. Però bé, ens consolàrem pensant que el partit d'En Pujol tanmateix era un partit regionalista, d'àmbit només de la Catalunya Central, que tan sols aspirava a l'autonomia i a la governabilitat de l'estat espanyol i que, a més, feia vuit anys que anava de bracet amb el Partido Popular a canvi de no-res. També ens consolàrem pensant que, per ventura, era bo que hi hagués un canvi de mans al govern del Principat al cap de vint-i-cinc anys de comandar-hi els mateixos.
Però bé, si feim una mica de memòria dels esdeveniments que se són succeïts d'ençà que comanda en Maragall, hi ha motius sobrats per començar a passar ànsia i per demanar a ERC que li digui de què anam. Ja quan va entrar de president, li va pegar per fer sortir En Zapatero al balcó de la Generalitat en prendre possessió el govern nou. Ben aviat, va aprofitar el linxament de què va ser víctima En Carod-Rovira per part de la Brunete mediàtica espanyola, per moure peça dins la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i reforçar-hi les posicions del PSOE els dies que el president d'ERC va haver de dimitir de conseller en cap de la Generalitat. És per això que ara veim com, dins la TV3, el Canal 33 i Catalunya Ràdio, hi ha una sèrie d'elements sense gens de sentiment ni una mica de cap a l'espai lingüístic, cultural i nacional dels Països Catalans. El procés d'espanyolització dels referents i dels continguts de la CCRTV escarrufa. Ja va començar el temps d'En Pujol, però no tan sols no s'és aturat, sinó que encara ha pres més fua. Som arribats a l'extrem que el diputat socialista Joan Ferran du idea de fer-hi un llibre d'estil que elimini termes com «Països Catalans» o «estat espanyol». No cal dir res pus. Esperem que no en surti amb la seva.
Acte seguit, va donar arguments a en Jaume Matas i a en Francesc Fiol per carregar-se l'Institut Ramon Llull com a institució superadora de les nefastes divisions polítiques històriques intercatalanes, reproduïdes fil per randa avui per l'Espanya de «las autonomías», divisions que són l'únic fet històric nostre que han respectat sempre els anticatalanistes i que respecten i fomenten amb tota l'ànima fins allà on poden i més. Al cap de poc, pacta amb en Jaume Matas la maniobra encaminada a usurpar les freqüències de la TV3, feta arribar a Mallorca amb una feinada, inclosa una subscripció popular mallorquina, per posar-hi la televisió bilingüe de na Umbert.
Ara és anat ben alerta a fer res per aturar el grup Prisa, que cerca escampar al Principat la televisió Localia, una xarxa d'emissores locals que hi emeten en foraster i en un barceloní dialectal de carrer que fa mal d'orella sentir-lo.
Sense fer renou, ha tingut manyes d'aturar l'assumpte dels papers de Salamanca i, per poc, el de les seleccions esportives nacionals. Veurem si ara la victòria de la selecció d'hoquei farà reviscolar la qüestió.
El «día de la raza», que de cada any hi ha més moviments indigenistes sud-americans que el dediquen a recordar els milions de víctimes que va provocar el genocidi de la «Conquista», no va tenir altres feines més que més que anar a la desfilada de «la Victoria», on va veure desfilar, devora un soldat republicà, un voluntari de la División Azul, que va anar a ajudar n'Adolf Hitler a conquerir Rússia.
No sé si dec ser una mica nito o malpensat. Supòs que qualcuna de ben feta en deu haver feta, aquest Maragall. Però trob que és ben hora que ERC li toqui l'escarpó de bon de veres. No l'he trobat mai de fiar ni és estat mai sant de la meva devoció. Així no podem anar. ERC té l'obligació de dur-lo al solc en segons quines coses.
