Voldria parlar de na Colette Truyol des del cor, des del sentiment.
No la vaig conèixer com a concertista, ni com la gran artista que era d'aquesta meravella que els humans podem gaudir, que és la Música amb majúscules. Però sí he tingut la gran sort de compartir estones des que va començar a estar malalta, i puc dir que poques persones m'han arribat tan fons com ella. Si li agafaves la mà te l'estrenyia amb calidesa, et transmetia sense paraules el seu afecte, i els ulls s'il·luminaven quan a la clínica qualsevol amic l'anava a veure.
De vegades, quan anem a l'hospital a veure un amic o un familiar, ens pensem que estem donant qualque cosa de nosaltres mateixos, però almenys en el meu cas, he sigut jo la que ha rebut i de la què he après molt. Mai una paraula de queixa. A estones, quan encara el dolor no l'aclaparava, mantenia el seu sentit de l'humor i la seva esperança. Seguia lluitant per conservar la vida, disposada a recomençar qualque tractament per dolorós que fos, si això li permetia retardar el moment final. Només puc dir-vos a tots els que l'heu estimat, que ella per mi ha sigut la bondat, la tendresa, l'estimació i l'agraïment.
Gràcies Colette.Carme Marqués Bardolet. Calvià.
