L'Institut d'Estudis Catalans ha encès la llum vermella al voltant de la situació perillosament greu de la llengua pròpia a tots els territoris de parla catalana. És ben necessari que les institucions es facin ressò d'aquesta evidència, tant al Principat com a les Balears. L'IEC demana que s'apliquin al màxim les lleis de normalització lingüística o el retrocés es podria convertir en endèmic. Mentre sectors de la dreta més reaccionària parlen d'«imposicions» per part dels que defensen la pervivència de la llengua pròpia, la realitat és que societats tan dinàmiques com les que componen la comunitat cultural i lingüítica dels Països Catalans s'han convertit des de fa dècades en inesgotables receptores d'onades migratòries que han posat en perill els valors propis. Per això és tan important una política lingüística adient a l'actual conjuntura. A cap altre lloc del món es viu un fenomen semblant, on els nouvinguts poden ofegar els traus diferencials i propis de la societat que els rep i els dóna la possibilitat del seu desenvolupament personal, familar i social.
Quan això passa és perquè les institucions -i els partits polítics- han de fer un esforç molt més gran en defensa dels valors propis. Les Balears duen quaranta anys experimentant un canvi sociològic enorme. S'ha fet molt per defensar el català, però és del tot insuficient. I salvar les pròpies senyes d'identitat és el primer deure de tota col·lectivitat. Les actuals generacions de balears, independentment de la seva ideologia, no poden permetre que es vagi esvaint la llengua dels seus avantpassats, perquè seria l'indici més seriós de la seva desaparició com a poble.
