Ball de doblers

Quan un Govern comença a remoure imposts, davallant-ne molts però doblant el que grava les hipoteques, el ciutadà es posa en guàrdia. Per què tantes i tantes de voltes per acabar recaptant el mateix? Davallar tributs és la mesura política més ben vista en qualsevol societat, sempre que després els serveis públics estiguin a l'altura de les circumstàncies. Però el que ja resulta més sospitós és llevar d'una banda per carregar l'altra. Això, en principi, sona a ball de bot, a moure's de cap a cap per acabar al mateix lloc. La rebaixa d'imposts va ser una de les banderes del PP en la campanya autonòmica del 2003. Però l'horitzó del nostre autogovern a curt i a mitjà termini és el de l'endeutament. Els pressuposts de l'any que ve són molt alts. Han d'afrontar la construcció d'autovies i la costosíssima xarxa educativa i sanitària. Els balears hauran de pagar interessos durant molt de temps per cobrir aquest esforç públic. I aquesta situació, sense pagar imposts, és una utopia. Durant anys, el creixement econòmic ha duit un increment espectacular de la població. Ara vénen les glopades. I el Govern Matas davalla onze tributs... i dobla el de les hipoteques i altres actes jurídics documentats. Al final, pagarem més de per totes bandes o l'estructura autonòmica no aguantarà.