I què va fer el lleiaJoan Poquan Amando García li contà, com explicava dissabte al diari El País, que José María Rodríguez li havia demanat una comissió de 600.000 euros? No cal dubtar que va córrer a avisar el seu immediat superior que seria objecte d'una campanya presumptament calumniosa. Per això, hem de pensar la denúncia, que la fiscalia no ha pres en consideració, no el podia agafar desprevingut. «No soy tonto, no soy tonto, soy conseller, eh, por alguna cuestión soy conseller», argumentava dimecres el secretari general del PP al diputat Antoni Diéguez. Ningú no l'havia acusat mai d'això. Però, Rodríguez anà més enfora i volgué demostrar a ses senyories l'impressionant domini que té de la llengua dels clàssics: «Hay un totus revoltorum en donde se pone en cuestión totus revoltorum, o sea todo revuelto en donde se pone en cuestión la gestión de la Conselleria de Interior». S'entén per què Esperanza Aguirre insistia tant en la reforma de les Humanitats i en els aspectes negatius de la LOGSE. No sabíem, però, que el conseller d'Interior fos tan jove com per haver-ne patit els efectes. I així s'entén també com els qüestionaris de prevenció de riscs laborals arriben als centres escolars farcits de faltes d'ortografia. Certament, hi ha un totus revoltorum, que ve d'enfora. Recordem quan construí una plaça en els terrenys que el Pla General d'Ordenació Urbanística de Palma destinava a l'ampliació d'una escola. En això se sembla al seu col·lega, Francesc Fio, que, mentre perd no se sap com el pressupost perquè els col·legis puguin pagar el corrent, l'aigua i altres elements de cap manera indispensables per a la recta educació dels infants, promet una pluja d'or per a la promoció exterior de la cultura. Hauran de passar molt de temps i moltes de coses perquè la comunitat educativa recuperi la confiança en l'administració autonòmica. Paga la pena comentar l'aclaparador èxit de la revolucionària ordre que havia d'introduir (se suposa que abans no n'hi havia) el bilingüisme a onze centres escolars. La majoria dels pares (60%) troba que ja està bé com estaven. De la resta, la majoria demana més hores de català. És una mica com el gir copernicà que ha suposat el Decret que instaurava la lliure elecció de centres. No l'ha instaurada -segons Fiol és una utopia-, però ha aconseguit acabar amb el frau a l'empadronament, mentre que estimulava una mena de frau molt similar al frau fiscal. Jaume Matas explicà com se fa això al debat de política general. Amb presidents així l'oposició no és necessària.