Atesa l'actual trajectòria del Real Madrid, i atesos els plans urbanístics que els nostres governants tenen per a La Real, a Palma, i per a Son Real, a Santa Margalida, haurem de concloure que alguna mena de maledicció pesa sobre tot allò tocat per la paraula «Real». Manifestem, doncs, els nostres desitjos més sincers perquè el matrimoni resultant de la «Boda Real» de la primavera passada no es vegi afectat per la condemna, i passem a comentar la paràbola de Son Real, tan il·lustrativa de tantes coses nostrades.
Segons acaba de publicar-se, l'Ajuntament de Santa Margalida sol·licitarà a la Comissió Insular d'Urbanisme la declaració d'interès general per construir un camp de golf i un hotel a Son Real. Per obra i gràcia de la intel·ligència dels seus propietaris, Son Real esdevé una finca esquizofrènica, exemple perfecte del destí que els nostres governants volen per a Mallorca. És la finca de l'ànima xapada: la meitat consagrada a la preservació, publicitada i pregonada fins al límit, i la meitat destinada al turisme de qualitat i a la reactivació turística de Santa Margalida, és a dir, a la continuació de l'imparable procés d'urbanització del litoral.
Segur que recordau que el govern del Pacte de Progrés va comprar la finca de Son Real amb els doblers de l'ecotaxa, i amb la sana intenció de preservar-la. Al costat de la carretera varen aparèixer rètols de disseny on podíem llegir «Enamora't». El govern va esbucar els apartaments que duien anys a mig construir i es va fer la foto que correspon a una acció excepcional i heroica d'aquesta mena. Per cada edificació que enderrocam n'alçam cent de noves, i per això de cada esbucament n'hem de fer cent fotos amb polítics que duen casc. Ara sabem que en realitat el que va comprar el Govern és la meitat de la finca de Son Real: els doblers de l'ecotaxa, al final, han anat a pagar als promotors la venda dels terrenys que no necessiten per a les seves promocions de golf i hotel.
La previsió és fer un camp de golf de 26 forats: no som un coneixedor del golf però crec que això equival a gairebé un camp de golf i mig. L'oferta complementària consistirà en un hotel de 450 places. En ple debat sobre la crisi turística, i sobre el redimensionament de les places, arriba aquesta previsió de 450 places més, cadascuna amb la seva càrrega de consum d'aigua, generació de residus, consum elèctric i multiplicació del trànsit. Sortiran paraules màgiques com «turisme de qualitat» i «desestacionalització», per mirar d'amagar el que no és altra cosa més que una peça més en la construcció del mur de pedra que ha d'envoltar tot el nostre litoral. El darrer sarcasme és la intenció d'obtenir una declaració del que s'anomena «interès general»: no hi pot haver figura legal més pervertida que aquesta, que diu «general» allà on diu «particular», i que diu «interès» allà on podria dir, per ser més clars, «beneficis».
Enamora't, en definitiva, de Son Real, amb les seves dunes, la seva necròpolis, la seva història d'ecotaxes, els seus apartaments esbucats, el seu golf i el seu hotel. Tots contents: el Pacte de Progrés va tenir la seva foto, i el PP i UM tendran el seu ciment. Tota una metàfora, com deia.
