Devers Texas hi ha una bombeta elèctrica que fa 96 anys no ha estat apagada mai, la qual cosa ha servit per fer-li una festa. Tanmateix, cap de les ressenyes que he trobat d'aquesta important efemèride no parlen de les possibles apagades de llum que hauran afectat la feina de la bombeta en qüestió i que segur que hi han estat ja que, a hores d'ara, resulta difícil fer empassar a ningú que hi ha un lloc del món on no hi ha hagut cap interrupció en el subministrament d'electricitat durant els darrers 96 anys. Per altra banda, no sé si Edison estaria gaire content de saber que una bombeta -fabricada seva o no- hagi durat tan de temps, ja que no és, ni de bon tros, una bona notícia pel negoci de fabricació industrial de bombetes elèctriques, les quals han de durar les hores previstes i, una vegada ultrapassat aquest llindar, haurien de ser substituïdes, sense més. Dilluns passat va fer 73 anys de la mort d'Edison, considerat durant molt de temps com l'inventor de l'electricitat i de les bombetes elèctriques, tot i que avui, això més que formar part dels seus èxits, mostren la part més fosca i fracassada del primer inventor a escala industrial que hi ha hagut, ja que va arribar a patentar fins a 1093 invents, alguns dels quals han estat crucials per a la civilització moderna. Però no, ni la bombeta elèctrica, ni l'electricitat fan part dels aspectes més reeixits de la seva tasca. Primer de tot, la bombeta elèctrica, si és que la va inventar algú, va ser un alemany de nom Heinrich Göbel, que va aconseguir devers el 1854 -una trentena d'anys abans que Edison- un tipus de bombeta elèctrica que va arribar funcionar unes 400 hores seguides. Tanmateix, tot s'ha de dir, Edison va ser qui va aconseguir convertir-les en un producte industrial i de consum. Més important i contundent va ser el fracàs d'Edison amb el corrent elèctric, ja que no va fer cas d'un dels seus empleats més il·lustres, Nikola Tesla, i va optar pel corrent continu per comptes del corrent altern, que és el que avui hi ha ben bé a totes les llars del món que tenen electricitat. El model d'explotació d'Edison era ben diferent al que es va acabar per imposar, de corrent altern, ja que el corrent continu és molt difícil de transportar, la qual cosa requeria de centrals productores molt a prop dels llocs de consum i d'una xarxa de distribució molt cara, ja que havia d'estar formada per gruixuts conductors de coure pur. L'oposició de Tesla a aquest model li va costar la feina, la qual cosa va aprofitar Westinghouse, qui el va llogar ensems que li va comprar la seva patent del motor d'inducció que funcionava amb corrent altern. La disputa entre Edison i Westinghouse va arribar a límits patètics, fins el punt que Edison, que sempre havia estat contrari a la pena de mort, va informar favorablement sobre l'ús de cadires elèctriques -amb corrent altern- per tal de crear por entre els usuaris a l'hora de contractar aquests servis per comptes dels seus, de corrent continu. No cal dir qui va guanyar la partida, tot i que la victòria sembla que no va anar gaire més enllà d'una victòria pírrica, ja que amb corrent altern o continu, el cert és que avui la nostra civilització descansa sobre aquesta forma d'energia i la seva generació és un problema més greu de cada dia que passa. La majoria de formes actuals de generació, a més de ser insuficients, són ineficients i agressives pel medi ambient. Deu ser per això que no passa dia que no hagi una notícia sobre un mètode més o menys estrambòtic de produir electricitat, del qual el seu inventor reivindica que és prop de ser la solució definitiva per a la producció d'energia del segle XXI. La més curiosa arriba d'Austràlia, on un investigador, de nom Bill Clarke, diu que ha trobat un mètode per fer electricitat a partir dels plàtans. Sí, dels plàtans. Clarke ha fet la seva recerca a instàncies de l'associació de productors de plàtans d'Austràlia, els quals no saben que han de fer amb els nombrosos excedents de producció que tenen. I Clarke els hi trobat un mètode per convertir-los en metà i aprofitar aquest gas per generar electricitat.

A l'altre costat, des del Massachusets Institute of Technology, diuen que han aconseguit fabricar un xip orgànic -a base de silici i de proteïnes d'espinacs- que converteixen l'energia solar en energia elèctrica i que poden a arribar a ser suficients per alimentar telèfons mòbils i ordinadors portàtils. També d'aquest mateix centre, el director del Gas Turnine Laboratory, diu que està a punt d'aconseguir micromotors a reacció -com els d'un avió, però de la grandària d'una moneda- que també serviran per fer corrent elèctric. En una primera fase substituirien les piles, però no descarta que, a llarg termini, un grup de motors d'aquests pugui produir l'electricitat necessària per a una llar normal. Tanmateix, la recent escalada del preu del petroli -el combustible d'aquest micromotors- no sé si estarà resultant una poalada d'aigua freda per aquest projecte. En resum, ara per ara, no tenim resolt el problema de l'energia elèctrica, la qual cosa fa perillar que el rècord de la bombeta encesa durant 96 anys seguits no pugui ser superat per mor, precisament, de la manca d'electricitat per mantenir-la encesa. Tanmateix, sembla que n'hi ha una altra per devers Califòrnia que fa vuit anys més que està encesa. Rècords a part, per ventura ja passa d'hora d'apagar-les, tot recordant el que deien les padrines d'un temps: Un llum encès és com tenir un lladre dins la casa. Doncs això.