No veig la crisi per enlloc. Diuen que a Mallorca les coses van malament, però un servidor veu grues de construcció per allà on vagi i quan obro el diari m'assebent de nous projectes, com puguin ser camps de golf, inversions a la primera línia de Palma i més i més ganes d'invertir. És això una societat en crisi? Pens que no. Crec que s'empra aquesta paraula de manera interessada per fer por a la gent i perquè s'espavili i s'integri més i més en el mercat, per gran que sigui el sacrifici. I el que passa amb els pisos també és aplicable a tots els béns de consum. Vivim a una terra cada cop més embogida on l'obsessió per comprar comença a ser malaltissa. No hi ha cap condicionant que es pugui fer pensar en crisi.

El problema és que Mallorca ha perdut la seva tradicional manera de viure. A poc a poc ens anam convertint en l'exemple del que no ha de ser una societat: ens hem tornat insolidaris, egoistes, malhumorats, agressius...Assumin els valors externs que tant rebutjaven els nostres padrins. La colonització no és només destruir la costa o urbanitzar tota l'illa. La pitjor colonització -fins i tot pitjor que perdre la lengua pròpia és que un poble deixi morir la seva pròpia personalitat.

Antoni Verd Sabater. Palma.