La diputada del Partit Popular Maria Salom fa, amb els partits nacionalistes, allò que en argot taurí se'n diu «citar a los medios», demanant el seu suport a la proposta que presentarà al Congrés dels diputats sobre la qüestió dels descomptes per a residents. És una proposta de contingut simplista, plantejada en llenguatge demagògic i amb les formes intempestives que caracteritzen la diputada. El lector no haurà oblidat la provocació del nostre president Jaume Matas al president espanyol Rodríguez Zapatero, quan li va proposar d'avançar-li els doblers per aplicar des d'aquell mateix moment uns nous descomptes. Tant aquell gest com el de Maria Salom són ben expressius d'una manera de fer política que ha implantat el PP des de la segona legislatura d'Aznar i que, des de l'oposició, es manifesta en una estratègia continuada de crear frustració en la ciutadania en lloc de col·laborar a la resolució dels problemes. En aquesta tàctica es pot arribar a perdre alguna part d'allò que solem entendre per decència política, ja que no és decent exigir peremptòriament des de l'oposició allò que en vuit anys de govern popular a Madrid i en tants de governs populars a les Balears, no s'ha arribat a plantejar d'una manera seriosa i amb efectes satisfactoris. Si recordam, a més, que el president Jaume Matas es va seure en el consell de Ministres, hem de parlar d'una manca de criteri i d'una actitud tan inconseqüent que ens hauria de preocupar, tota vegada que qui posa de manifest tanta d'opacitat és qui governa la nostra comunitat. L'escalada del PP en l'agressivitat demagògica és fruit d'un sentiment d'impunitat que ja li ha costat el govern de l'Estat, com a solució final d'una dinàmica que il·lustra un famós axioma: tot allò que pot ser pensat, por ser dit; tot allò que pot ser dit, pot ser fet. La majoria de militants del PP, i sobretot els més representatius, semblen apressats en aquesta espiral frenètica, sense temps ni de pensar polítiques alternatives que puguin semblar eficaces i fiables. I la fiabilitat no es guanya exigint amb males maneres que s'arregli immediatament allò que ells, durant tants d'anys, no saberen o no volgueren arreglar. Es guanya amb honradesa política, que comença amb alguns gestos d'autocrítica que ara per ara només ha demanat Ruiz Gallardón, amb els resultats que ja coneixem.