Va haver-hi un temps en el qual el major -i únic- somni de la majoria d'informàtics i d'aspirants a informàtic era aconseguir un programa que fos el definitiu en el seu àmbit, allò que en diuen una «killer application». Després calia que les meravelles d'aquesta aplicació arribessin a les orelles d'algú de Microsoft, amb entitat i interès suficient com per fer una oferta multimilionària que permetria a l'informàtic retirar-se ben jove de per vida. Era la forma moderna de la febre de l'or. És el cas, per exemple, d'un enginyer de telecomunicacions espanyol que, ara fa sis o set anys, va fer una aplicació que permetia transmetre vídeo per Internet i que varen ser comprats per Microsoft, l'aplicació i l'enginyer, tots dos. La notícia va ocupar portades de diaris -especialitzats o no-, però no s'ha tornat a parlar mai més ni de l'enginyer ni del programa. Una idea del grau d'instal·lació d'aquesta manera de fer vendria donada per un celebrat episodi de The Simpsons, fet segurament durant l'eclosió de la bombolla tecnològica. En aquest episodi, Homer Simpson munta un xiringuito tecnològic -com tants d'altres- que acaba «comprat» per un Bill Gates que va acompanyat de dos esbirros, els quals es dediquen a destruir la paradeta, una vegada arribats a l'acord de «compra». Malgrat que encara queden dinosaures que persisteixen en aquest somni -jo mateix n'he trobat algun en el decurs de jornades professionals sobre aquest tema- el cert és que aquest somni fa estona que es va esvair, entre l'esclat de la bombolla tecnològica -amb la consegüent alliberació de gairebé tot el fum que la inflava-, pràctiques maldestres d'anar a buscar fora mà d'obra informàtica barata i d'altres crisis diverses, la situació actual ha fet encendre molts llums d'alarma als Estats Units -aquí no sé si tan sols tenim bombetes- quan s'ha fet evident el descens en el nombre d'alumnes que opten per estudiar enginyeria informàtica o similar. Una tendència que és observada en els nivells universitaris i, també, en els no universitaris. Estudiar informàtica avui ja no està de moda, primer perquè les perspectives de feina no són bones, més aviat dolentes, ja que una bona part de la feina es fa a llocs com l'Índia, on els salaris són molt més barats que a la metròpoli. Això -que en diuen «outsourcing»- està començant a mostrar la seva autèntica cara de pa per avui i gana per demà. I és que sense alumnes, moltes universitats hauran de tancar els seus estudis d'informàtica, i, sense haver arribat a mesures tan dràstiques, la pèrdua de cervells per a aquesta disciplina pot tenir efectes molt perjudicials sobre la capacitat d'innovació tecnològica, la qual passarà a estar comandada per l'Índia, que haurà pogut muntar un bon sistema de formació d'informàtics gràcies a la demanda generada per les empreses americanes. Interessant, no?
Per altra banda, els alumnes no tan pragmàtics, aquells més idealistes que estan més preocupats per arreglar el món, han començat a mirar a d'altres llocs a la recerca d'una ocupació més «agraïda». I és que entre ser especialistes en unes màquines que són pertot i sempre s'espatllen o, per exemple, fer de CSI, aquests policies científics que ha posat de moda una sèrie de televisió, no hi ha color. Els bons, els artistes, no toquen màquines -que són presents i indispensables per a la seva feina-, ja que aquesta és una tasca assignada a papers secundaris. I no és broma això d'aquesta moda, ja que he trobat referències a aquesta tendència tant als Estats Units com aquí, on a una fira d'ocupació de Barcelona, la de CSI era una de les professions que més preguntes generaren per part dels joves que hi assistiren. Tanmateix, el cert és que, ben igual que el que ha passat amb el model turístic que ha servit per al que ha servit, però que ara comença a mostrar signes evidents d'obsolescència, hi ha indicis que apunten cap a una situació similar per al model de negoci informàtic. I com deia un alumne d'una prestigiosa universitat americana, si no vol haver d'anar a treballar fora del seu país, no li quedarà més remei que dedicar-se al programari lliure, un dels possibles models nous de negoci informàtic que s'està configurant com una sortida sostenible a la situació actual. Al bell mig de tot això, el mes que ve es constituiran els col·legis professionals d'enginyers i d'enginyers tècnics informàtics de les Illes. Arriben en un bon moment per fer allò que sol caracteritzar aquesta classe d'associacions, com és defensar la professió. Faran bé de mirar actituds i plantejaments d'altres col·legis ja constituïts, com el de Barcelona, que han optat clarament per explorar els nous models d'activitat, començant pel programari lliure. Ara, si no s'espavilen i generen més interès entre els alumnes potencials, el futur de la professió pot quedar ben compromès. Ja ho sé: no he parlat de la responsabilitat del sistema universitari en aquesta crisi, que n'hi ha i molta, però això són figues d'un altre paner i convé més deixar-ho estar per a un altre dia.
