Hi ha racons del comerç mundial on la globalització i el concepte de la lliure competència no hi han arribat, i amb tota probabilitat mai no hi arribaran. Són casos en què quatre tenen un monopoli molt beneficiós que no fan comptes amollar. Un d'aquests racons, i n'hi ha molts més dels que ens imaginam, és el comerç del caviar. Cada any, quan s'acosta Nadal, els grans productors es reuneixen i decideixen quina quantitat d'aquests ous de peix posaran al mercat durant els propers dotze mesos. És una estratègia per controlar-ne el preu, assegurar que és elevat i garantir que a ningú no se li ocorrerà retallar-lo per guanyar mercat. La setmana passada es reuniren a Bangkok tots els països productors, Rússia, el Kazakhstan, l'Iran i l'Azerbaidjan. El consum nadalenc és el més important i han de decidir quants de quilos embalaran per no passar de la quota. Enguany el caviar anirà més car que mai, ja que la decisió va ser de retallar-ne l'exportacio en més de trenta tonelades, a 113 tonelades en total. Se suposa que el preu pujarà més o menys en proporció al tall de producció. Les exportacions de Beluga, la varietat més cara de caviar, es tallen a la meitat enguany. Oficialment només se n'exportaran 4.425 quilos. Els productors diuen que la contaminació de les aigües de la mar Càspis, d'on surten nou de cada deu quilos d'aquest producte, és en part responsable de la retallada. La pesca il·legal n'és un altre motiu. El mercat negre de caviar, amb els preus com estan, manté més d'un poble de la regió. Però els productors fan el que feim tots. Al final el club petit del caviar no té gaire diferències amb els que cream nosaltres amb el vi de no sé quina denominació o amb el cuixot italià de Parma, o els milers d'altres aliments que per definició són de producció limitada. Tot són maneres d'augmentar el preu i tallar el pas a la competència. I tots ja comencen a pensar de quina manera aprofitaran el banquet de Nadal.