La setmana passada haurà estat una setmana de bones notícies pel que respecta a la promoció exterior de la literatura o de l'escriptura en llengua catalana. D'una banda s'ha fet públic que el 2006 o el 2007 -la programació definitiva depèn de quina candidatura aprovada, si la catalana o la de la India, es decideix que vagi abans, per raons organitzatives- serà la convidada d'honor a la Fira de Frankfurt, sens dubte la fira del llibre més important del món, on els editors acudeixen per a negociar els drets de traducció i publicació de les novetats per un o altre motiu (potser no sempre el de la qualitat literària). En la que s'està celebrant actualment, per exemple, s'han concertat molts d'acords respecte a les obres de l'acida Elfriede Jelinek, la polèmica escriptora austríaca Premi Nobel d'enguany.
La confirmació d'aquesta elecció sembla que la va donar dia 3 Volker Neumann, el director de la Fira, a Xavier Folch, el director de l'Institut Ramon Llull, que, al seu torn, va divulgar la notícia en una roda de premsa a la qual no era present cap executiu de l'Institut d'Estudis Baleàrics, malgrat que aquests, amb Gabriel Janer Manila al capdavant, estiguessin també presents a Frankfurt, el que va motivar algunes queixes naturals, ja que el govern autonòmic de les Illes també està compromès en el finançament de la presència dels nostres escriptors i editors, com una globalitat -per descomptat-, a tan important esdeveniment cultural. En efecte, a finals d'octubre del 2003, a petició de la fira en qüestió, Jaume Matas va adreçar una carta confirmant la voluntat de participar-hi i de contribuir a les despeses, simultàniament a un altre escrit en aquest sentit de Jordi Pujol.
En relació a aquesta situació d'una certa incomoditat cal destacar que Gabriel Janer Manila ha tingut tot d'una el bon seny de manifestar -com ho ha recollit Sebastià Bennasar a aquest mateix periòdic- que "en aquests moments el que ens interessa és evitar totes les tensions i els escàndols mediàtics". Evidentment, el fet que realment importa és la presència a tan important manifestació de la llengua i de la cultura catalana". Qui se n'hagi de posar les medalles, òbviament, sembla una qüestió completament secundària. Una altra cosa és, per descomptat, que sigui perfectament exigible que les dues administracions involucrades col·laborin civilitzadament o urbanament de la millor manera possible, en pro de la major eficàcia i, en definitiva, del que és una causa comuna. En aquesta col·laboració -part damunt de politiqueries de campanar- entre l'Institut Ramon Llull i l'Institut d'Estudis Baleàrics ens jugam tots molt. No sols els millors resultats de la seva comesa conjunta. Perquè -com ha insinuat lex Susanna recentment- si ambdues entitats demostren ser capaces de fer feina plegades de manera responsable i efectiva, tal vegada el govern autonòmic del País valencià pugui animart-se a crear també, en paral·lel, el seu propi organisme per a promocionar la llengua d'Ausiàs March. Encara que no sigui més que pel que podríem denominar vergonya comparativa.
D'altra banda, hem de celebrar també la notícia que l'Institut d'Estudis Baleàrics, la pròxima primavera, estarà igualment present a la Fira de Torí, amb estand propi, i a la Fira de Bolonya, per mitjà dels estands de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
Tant de bo tots aquests esforços de promoció internacional -sempre degudament coordinats i empenyent en una mateixa direcció- a la llarga redundin també en la promoció interior de la llengua comuna, contribuint en definitiva al tan imprescindible foment de la seva lectura. "Més lectors!, més lectors!" hauria de ser, en efecte, la consigna no sols de les nostres editorials.
Bartomeu Fiol, escriptor
