The Greatest Show on Earth -El mayor espectáculo del mundo a la programació dels cinemes espanyols dels anys cinquanta-, va ésser una de les grans produccions cinematogràfiques de Cecile de Mille, amb Cornel Wilde en el paper estel·lar de «Gran Sebastian», el millor trapezista del món. Idò bé, els alemanys tenen la impressió que the greatest show on earth l'han protagonitzat els catalans a la fira de Frankfurt. The Greatest... tractava el món del circ. Bé, segons la informació que ens ha fet arribar el Reporter Tribulete a la redacció de DdB, entre els catalanoparlants hi havia infinitat d'equilibristes i encara que és cert que en l'expedició no hi va viatjar cap fera, no hi faltaren els rèptils. L'espectacle pròpiament dit va començar amb un toc-toc, discret i respectuós, a la porta de Herr Neumann, i amb una veu ben modulada que demanava «se puede?». Instants després, Gabriel Janer, acompanyat pel seu equip, demanava, en nom de l'IEB, la representació de la cultura catalana que serà la convidada d'honor a la fira de l'any 2006. Herr Neumann acabava de concedir tal honor al senyor Folch, de manera que va tenir la impressió que els components d'aquell escamot eren uns impostors. Sobretot, si tenim en compte que dos d'ells -els anomenats Segura i Alomar- duen el cap embenat com Ben Laden. «Oh, Al-Qaida!» va exclamar Herr Neumann, tot intentant esmunyir-se pel coll d'una botella de brandy que tenia sobre la taula. «Ni dient-me roig no m'hauria ofès tant!», va comentar Miquel Segura. «Socors, hilfe!», cridava Herr Neumann. La comitiva balear va abalançar-se damunt d'ell i entre tots aconseguiren evitar el desbarat, quan ja havia ficat un peu dins la botella. «Hi hauria hagut suc pertot» -confirmà Josep Francesc Alomar a Tribulete-, i era un conyac dels millors». «Nosotros, boy's Mallorca city», va aclarir-li Janer, mentre li donava aire amb un ventall polsós, que havia estat de dona Maria Antònia Salvà. De mica en mica, Herr Neumann va recuperar la serenitat. Va dir allò de «Mallorca bier und sonnen», i Janer li va explicar que ells representaven la cultura catalana, facció autonomia balear, cosa que els acreditava per a tenir qualque mena de protagonisme a la fira de 2006. Herr Neumann va escoltar atentament i, en alemany, va respondre que allà on hi menja un hi poden menjar dos. Assumpte tancat, per tant, amb un èxit indubtable de l'expedició balear. Tanmateix, Herr Neumann va voler saber per què Herr Segura i Herr Alomar usaven turbant. Janer Manila va passar el comunicat de guerra: «Perquè han estat agredits a granerades», va dir. I va afegir un prec: «Seria possible, Herr Neumann, que prohibissin l'entrada de graneres al recinte ferial?» Tribulete em va confirmar el rumor. Tan aviat veia un mallorquí, Catalina Mieras l'encalçava a granerades. «Oh! -va exclamar, sorprès, Herr Neumann- ustedes y señora de Meiràs, embrace. Kein problem». I afegia, atònit: «Seniora de Meiràs viel sympathisch!», mentre els mostrava un disc de Miguel Póveda -concretament Suena Flamenco- amb el qual l'havia obsequiat l'Institut Ramon Llull perquè vagi fent un tast de cultura catalana. «Firra de Guadalajara! -exclamava Herr Neumann- Spanisch, senioritas i olé!» L'entrevista no donava per més, de manera que Janer i els seus s'acomiadaren de Herr Neumann, tot recordant-li que la delegació balear li oferiria un berenar mallorquí. «De tota manera, al·lotets, preneu nota -va alliçonar Janer Manila els seus acompanyants-, a la fira de Torí hi anam amb n'Estrellita de Palma». L'escena següent, conta Tribulete, ja és de domini públic. Xavier Folch, en referència a les aspiracions de l'Institut d'Estudis Baleàrics de compartir protagonisme amb l'Institut Ramon Llull a Frankfurt 2006, va pronunciar una frase històrica, d'un calat tan profund com el «tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer» o el «ja sóc aquí». Va dir, Folch, «quien se va de Sevilla, pierde su silla». Va ésser poc després que Catalina Mieras administràs una tercera granerada amb èxit. Va espenyar la canya en el cap d'Antoni Planas, un jove que paradoxalment va deixar el periodisme actiu per viure tranquil. Tot i aquests incidents de caire bèl·lic, la delegació balear va oferir el berenar anunciat. Vi negre, oli, olives i embotits. Antoni Planas tallava el camallot. «Fes les tallades primes -li va ordenar Miquel Segura-. No s'han de pensar que mos sobra tot». La festa transcorria amb absoluta normalitat: tothom menjava i bevia i ningú no s'interessava per Costa i Alcover, els llibres dels quals eren als prestatges. De cop, una advertència. «Ja torna la Divisió Leclerc!», va exclamar Sebastià Alzamora, alhora que s'enfilava, amb gràcia singular, pel pal de la bandera. «Oh, Gran Sebastian!», va exclamar, admirat, Herr Neumann, mentre la brigada balear retrocedia cap als lavabos perseguida per Catalina Mieras. «El camallot, Toni! -repetia, Segura- Vatua el món, no deixis el camallot que és de can Plomer!» La festa amb els alemanys, sense participació mallorquina, va acabar en el pavelló de l'IRL, amb xoriç Tarradellas, cava Codorniu i rumba a tot volum: «Borriquito como tú, tururú!/ y nadie más que tú!». Ballava, Catalina Mieras amb Herr Neumann. «Ich, Consellera Mieras», li deia ella. «Ah!», responia ell, procurant no perdre el ritme. En sortir dels lavabos, Janer va poder parlar, d'aquella manera, ja m'enteneu, amb Herr Neumann. Volia comunicar-li que l'endemà (els fets que estam narrant succeïren divendres) el Conseller Fiol visitaria la fira. «Oh, gut! -va exclamar Herr Neumann, mentre s'empassava aspirines a dojo. I va afegir: -Conseller Fiol, marito seniora de Meiràs?» Janer, desorientat, no li va respondre. Estava cansat. L'espectacle més gran del món -The greatest show on earth-, s'havia acabat.