En una informació meteorològica, Francesc Mauri comentava que el costum de posar nom de persones als grans huracans neix de l'acudit inicial d'un meteoròleg australià, que batejava aquests exabruptes de la naturalesa amb el nom dels polítics que, al seu parer, eren més nocius per a les persones. D'aquí a posar-los nom de dona i a adoptar el costum actual d'alternar noms femenins i masculins, hi ha tota una peripècia d'aquestes que donen color a la història. Tot va començar, però, quan un meteoròleg va assimilar els desastres dels huracans als d'alguns polítics. Aquí tenim els caps de fibló i les rissagues, a part d'algunes tempestes que fan època, com la del novembre del 2001. El fet de no tenir massa desgràcies naturals ve inexorablement compensat -en aquesta vall de llàgrimes- per l'abundància d'indecències humanes, però aquest és un tema per posar a marinar. Del que es tracta, ara, és de fer l'exercici d'imaginar quins noms de polítics posaríem als caps de fibló especialment destructius i a les tempestes com la mencionada. En produir-se tan pocs fenòmens de gran magnitud, hauríem de ser molt acurats a l'hora de batejar-los, perquè veritablement disposam de molts, de moltíssims noms associables als efectes d'una meteorologia devastadora. Hi ha alguns noms que us vénen tot d'una al cap. Els noms dels que han avariat la fesomia de la ciutat de Palma, encapçalats pel pare de totes les batalles, es peguen colzades per obtenir els màxims honors. També depèn del moment. Ara mateix, un cap de fibló d'efectes desoladors podria dur el nom d'lvaro Gijón, cosa que contribuiria a fixar en la memòria popular un nom a un atemptat contra el patrimoni, la qual cosa equival a dir contra la dignitat i la personalitat d'un poble -què sap ell que és aquest poble, d'altra banda. Àlvaro Gijón té tot l'aspecte d'aleví, però aquests creixen i arriben on se'ls deixa. Qui fou aleví i ara tauroneja a les totes és Rodrigo de Santos. Preguem a Déu Nostre Senyor que no ens envïi un cap de fibló que mereixi seu batiat amb el nom d'aquest personatge. Essent com és l'ànima de l'operació de soterrament del tren, els caps de fibló d'aquestes latituds són, en el pitjor dels casos, massa anèmics per associar-los-hi. En fi, aquest home podria fer part d'una ambaixada permanent, ben nodrida, en un d'aquests països flagel·lats per una meteorologia cruel: no n'augmentarien els efectes, però en facilitarien la denominació. Que s'animin. Aquí són ells els caps de fibló.