Feis-vos-ne enfora

Més o menys, les coses van per aquí, però no acab d'entendre per què els qui, des de la universitat Pompeu Fabra, han descrit la síndrome, l'han circumscrita al món de l'empresa. Aquesta síndrome, la que afecta persones que serien un encant si s'assumissin com a Manolos i no acceptassin el rol de Don Manuel, aquesta mateixa síndrome la trobareu en hospitals, en ajuntaments, en tota casta d'organismes públics, en el comandament dels transatlàntics i en les companyies de teatre amateur. Molt més greu és encara en el món de la política, on la síndrome ataca governants de mediocritat irrefutable, que per no augmentar la seva inseguretat s'envolten de subordinats més mediocres encara. Hi ha partits polítics que han rodolat de cap a la manca d'idees per la simple raó que no en tenien gaire els seus caps més egregis i no han volgut, prop d'ells o d'elles, militants capacitats per llegir tres retxes seguides en un llibre de divulgació sobre qualsevol matèria. Atenció, idò, a aquesta síndrome, perquè qui la pateix pot sentir-se com un animal acorralat, encès per l'herpes de la suspicàcia i disposat a envestir amb banyes i ullals el primer que passi per davant. Feis-vos enfora de tots aquells que desenvolupen tasques per a les quals no estan qualificats. Si sou joves, aquest consell us pot fer molt de bé. Si sou vells, què vos he d'anar a explicar que no sapigueu...