Hi ha persones que passen per la vida reflectint el seu rostre i els seus fets allà per on passen. Són individus públics que en partir, poden arribar a deslligar multitud de sentiments interiors o polèmiques externes. Però també hi ha persones amb una riquesa humana sense precedents que, per la senzillesa de la seva vida i llevat de la seva família, la resta de la societat no s'adona de la seva existència, fins que moren apagant-se com la flama d'una consumida espelma, en el racó d'alguna de les variades sales d'hospital del nostre país. I això és el que va ocórrer el dia 27 de setembre del 2004 a l'Hospital general de Palma. Una d'aquestes persones entranyables, Magdalena Moll Vidal de 88 anys, muller del guixer jubilat anomenat Cayetano Martí Valls, moria a les 11 del matí després d'un comiat silenciós, però envoltada, com ho va estar en vida, d'una entranyable família, d'amics, al quals a molts ha deixat orfes en emportar-se, la mort, no sols una anciana, sinó també una gran mare que des del cor va saber donar amor a tots per igual. Sens dubte que darrere de Cayetano Martí, el guixer xueta considerat en el seu dia pels mitjans de comunicació com «el Gandhi mallorquí», es va gestar una mica més senzill -però no menys important- que els missatges humanistes del seu marit, com va ser la paciència, la generositat i l'amor desinteressat, en una paraula, tota una posta en pràctica de l'humanisme cristià que tanca aquesta família. Persones així mai s'haurien d'oblidar i crec que val la pena fer pública la seva presència en aquesta vida perquè tinguem sempre present que els valors humans no són una mercaderia amb la que comerciar, com així ens tenen acostumats des dels mitjans els qui fan d'aquesta vida una faràndula.

Amb senzillesa i humanisme, amb alegria i amb respecte, així et recordam sempre els «teus fills» des del cor, madó Magdalena.

José J. Méndez. Palma.