Fa poc més d'un any, vaig sotmetre a la consideració de la comissió executiva, i de l'agrupació de Palma del PSM, unes reflexions personals amb la conclusió de la urgència de renovar missatges, pràctiques i dirigents, per poder mantenir els seus principis ideològics d'esquerra nacionalista i ecologista. El fonament de la proposta era, òbviament, el retrocés electoral que patírem a les eleccions autonòmiques i municipals. Un argument bàsic dels que aleshores no compartien la meva anàlisi era la proximitat de dues eleccions (generals i europees), que interferien amb un procés tan delicat com aquest i podrien suposar un desgast important per un eventual nou equip que es fes càrrec del partit. Un argument consistent, com s'ha demostrat: han estat dos fracassos indiscutibles, tot i l'esforç fenomenal que ha abocat la militància a les dues conteses.
Crec arribat el moment de fer pública la meva posició, ja que el debat sobre el futur del partit està obert, i el PSM no és sols patrimoni dels seus militants, sinó de tots aquells que alguna vegada hi ha confiat i, sobretot, hi poden tornar a confiar en un futur.
Però abans d'entrar en el bessó, convé recordar que aquest any, les dues eleccions que hem viscut, han aportat un element no neglible d'experiència. A les generals, el PSM va optar per una fórmula de coalició d'esquerra plural; a les europees, la coalició va ser amb socis d'indiscutible «pedigree» nacionalista. És probable que dues opcions tan distintes separades per pocs mesos, hagin estat valorades com a incoherents, i no hagin ajudat gens -almenys als resultats de la segona-, però el que voldria retenir del cas és que ni a les generals ni, sobretot, a les europees s'han aconseguit resultats positius. És a dir, que ni una opció indiscutiblement d'esquerres, ni una opció genuïnament nacionalista, en les quals el PSM queda, almenys parcialment, desdibuixat, són la fórmula màgica que ens permeti superar la crisi electoral. El problema no és amb qui anam, sinó la força electoral que podem aconseguir nosaltres mateixos.
El moviment renovador que durant un any ha anat perfilant una alternativa dins el PSM, concretada en les ponències política i d'organització que es presenten aquests dies a la militància, té una característica, en la meva opinió, molt valuosa: s'ha generat amb independència del nucli dirigent del partit. La derrota del Pacte de Progrés, i els resultats de les generals i les europees n'han posat en crisi l'autoritat moral (sigui o no just, qüestió irrelevant a la pràctica), i per tant, una renovació tutelada pels antics dirigents seria inconvenient, perquè seria percebuda com a falsa: la renovació no pot ser més del mateix! El gran mèrit dels renovadors ha estat encetar el procés: el nivell de debat i feina que viu enguany el PSM, la implicació de centenars de militants en el proper congrés, no s'havien viscut en molts d'anys. Si els canvis s'haguessin de limitar a canviar la disposició de les cadires a l'executiva, és evident que el partit no haguès respost de la forma que ho està fent!
Crec sincerament que som molts els ciutadans d'aquestes illes que desitjam una esquerra plural i diversa, i que sabem que l'alternativa al PP i el progrés real no vendran de la mà d'una sola força hegemònica de dependència externa, com per altra banda estam comprovant aquests mesos (finançament d'autopistes, tramitació d'ampliació de l'aeroport, etc). Som molts els que pensam que el PSM pot fer molt pel benestar de les persones que viuen i treballen a les Balears, pel territori, les idees i la llibertat d'aquestes illes, i que sols amb una renovació de missatges, formes i persones es pot recuperar i superar el pes polític que el PSM havia assolit en el passat, sense que això impliqui cap renúncia dels seus tres eixos. Ens cal recuperar d'alguna manera frescura i il·lusió, capacitat per generar complicitats i engrescar tantes persones i tants col·lectius que estan disposats a fer feina per aquestes illes, i no pels seus interessos personals o de grup; tornar ser un partit que generi confiança, i que posi en pràctica els principis dels seus programes. L'experiència demostra que no basta etiquetar-se d'esquerra si la política practicada és, o sembla, dretana i teba. D'aquí el meu compromís amb el grup renovador, on aquesta empenta i aquesta il·lusió són paleses, i genera les iniciatives necessàries per afrontar una situació difícil sense cap renúncia ideològica. El procés és delicat: cal molt de seny per evitar agravis i desencisos, però també hem d'aconseguir que un excés de prudència no ens tregui l'empenta necessària en aquest procés difícil!
Aquest partit ha condicionat, de vegades molt per sobre del seu pur pes numèric, molts processos polítics. El patrimoni que suposen els seus militants, agrupacions, regidors i càrrecs públics, les idees que defensen, és massa valuós per renunciar-hi. Imagineu els darrers trenta anys sense PSM: és evident que les Balears serien més degradades ecològicament, social i nacional. El PSM necessita renovar-se perquè les Balears necessiten el PSM.
