Raghda Al-Assar tenia deu anys, i vivia al campament de refugiats de Khan Yunis, a la franja de Gaza. La seva mort resumeix tot l'horror de l'espiral d'odi i de violència en què ha viscut Palestina durant els darrers quatre anys, d'ençà que Ariel Sharon va encendre l'espurna de la Segona Intifada, o Intifada d'Al-Aqsa.
La diminuta i superpoblada franja de Gaza és l'infern dins l'infern de Palestina, i, dins Gaza, els camps de refugiats són l'últim esglaó de la misèria i la humiliació. Així i tot, les cròniques conten que el passat dia 7 de setembre Raghda havia anat a escola amb il·lusió: ens ho hem de creure, els infants tenen aquesta capacitat de posar alegria enmig de la desolació. Amb Rula, la seva cosina de la mateixa edat, miraven els llibres del nou curs. L'escena: camins polsegosos, edificis decrèpits, i dues nines que van a escola amb un uniforme proporcionat per UNRWA, l'agència de Nacions Unides encarregada dels refugiats palestins. Va succeir una estona després, mentre eren a classe d'anglès. Els soldats israelians d'una torre de vigilància propera varen disparar a l'atzar. L'escola va caure dins el camp de tir. Els infants varen córrer a amagar-se sota els pupitres, però Raghda no hi va ser a temps, i va ser ferida al cap. L'escena: les parets d'una aula infantil esquitxades de sang. Uns segons abans, Raghda havia deixat una goma d'esborrar a la seva companya Hanin, que només ha sabut dir als cronistes que voldria que Raghda tornàs a escola per poder tornar-li la goma. Per fer les coses més dramàtiques, i més injustes, Raghda no va morir a l'instant, sinó després d'agonitzar durant dues setmanes. El bloqueig militar de les carreteres va fer que passassin cinc dies fins abans que Raghda fos ingressada en un hospital israelià que podia oferir-li alguna esperança de vida. Els cinc dies varen resultar crucials: una infecció va agreujar l'estat de Raghda. El quart aniversari de la Intifada ha donat lloc a algunes estadístiques i balanços. Les que afecten els infants dels territoris ocupats a Palestina són esfereïdores: 338 menors morts en quatre anys (un 19% del total de víctimes mortals palestines), dels quals 86 són menors de deu anys, i 21 són menors de dotze mesos. L'exèrcit israelià explica que són infants atrapats en batalles o en intercanvis de dispars: no hi havia cap batalla ni cap intercanvi de dispars quan va morir Raghda. Els informes sobre els quatre anys d'Intifada també parlen d'infants ferits, d'escoles destruïdes o de la vulnerabilitat de la població infantil davant unes condicions sanitàries lamentables. Ens fereixen especialment, però, els apartats referits a la salut mental dels infants. Una proporció altíssima d'infants palestins, llegim als informes, mostren símptomes traumàtics tals com desordres del son, ansietat, pèrdua de gana, sentiments de desesperança i frustració i pensaments anormals de mort. Rellegim la darrera expressió, i no podem deixar de sentir un calfred si intentam associar-la a la ment d'un infant: «pensaments anormals de mort». ¿Com ens pot sorprendre, però, en un infant que ha vist com les parets de la seva classe s'esquitxen de sang? «Des d'aquell dia, cada nit sent els tirs, i torn a córrer sota els pupitres. Hi ha dies que pens que m'estic aturada, sense córrer, i els tirs s'acaben d'una vegada». Ho diu Hind, una altra companya de classe de Raghda.
