Dàtils de setembre

De Shali en surt un camí asfaltat que, passant entre jardins d'oliveres i palmeres, arriba fins a Fatnas. Abans era una illa plena de vegetació envoltada per l'aigua d'un llac salabrós que no feia ni a vint centímetres de profunditat. Però el llac s'ha assecat i el que abans era una superfície lluent de colors canviants, ha quedat en terra bruta plena de cristallets de sal. Allò que s'ha fet durant anys ho poden tudar en poc temps. Les coses són així. Un poc lluny, devers allà on s'acabava el llac, sempre s'hi veu moviment de grans camions que carreguen i descarreguen.

Tanta sort que el camí no ha canviat. I com que m'agrada molt retenir i transmetre colors, olors i sabors del viatge, es retenen els setembres i totes les vegades que hi he passat. Els jardins romanen tancats per una bardissa feta amb palmes ficades a la terra arenosa. Allà dins, a l'ombra dels arbres que s'abracen contínuament, la gent comença a collir els dàtils. Era el març quan tot el dia anaven amunt i avall amb les flors mascles que deixaven entre les femelles perquè el vent i les abelles fessin la pol·linització: el casament de les palmeres. Quan és setembre ja cullen els dàtils més madurs i és el moment en què es poden menjar els millors del món. Un s'atura a saludar la gent, i sempre se'n va amb les mans plenes de fruita que el mes de març només era pol·len entre els dits. Quan arriba el setembre és sucre i mel. L'estiu no haurà estat massa meravellós, però valia la pena fer la caminada per tastar la bona fruita.