algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Víctimes i botxins

No puc deixar de pensar que tot el que succeeix en l'Administració pública és culpa dels polítics en primera instància i de la societat en darrer terme.

Què és i per a què serveix l'Administració és una pregunta que ens hauríem de fer més sovint del que ho fem, perquè l'únic moment que ens plantegem aquesta qüestió és quan hem rebut una malifeta per part dels poders públics o quan un pobre desgraciat transvestit de funcionari ens diu que falta un segell o una firma i que hem de tornar a començar la cua i llavors el nostre nivell d'emprenyadura puja més que el Dow Jones. Ningú, en canvi, no s'emprenya ni piula quan ha d'estar més d'una hora llegint les revistes del mes passat (o de l'any passat) a cal metge.

Dins el desgavell de competències que són les nostres administracions -i dir desgavell és poc- primerament es busca la persona per després crear l'òrgan administratiu i, finalment, assignar-li una funció. No cregueu que la vocació de servei és el que importa, perquè qui de bon principi la té, la perd a la velocitat de la llum després de dues o tres malifetes. Fa falta, és ben necessari, que s'apliqui de manera rigorosa el principi de subsidiaritat per tal d'aplicar de manera correcta les diferents competències i els diversos nivells que aquestes tenen.

El cost de l'Administració i el fet que els llocs de feina siguin vitalicis fa que sigui mirat amb ulls envejosos i de desconfiança i que es converteixin, de manera insidiosa i falsa, els funcionaris en éssers malèfics quan la veritat és una altra, ben diferent.

El senyor que critica la feina dels funcionaris és perquè ell ho vol ser o perquè ho desitja per a un familiar, gairebé sempre per un fill o una filla. Tots nosaltres mesuram d'una manera diferent segons el grau de necessitat. A l'hora de renovar el document nacional d'identitat a les poques cues que es formen no s'hi sent ni una mosca, l'ambient d'una comissaria no és el més propici per muntar un aldarull; en canvi, a la cua de l'IBI de l'ajuntament l'emprenyadura augmenta segons el nivell de pagament. Objectivament no ens fa mal el funcionari que gestiona el cobrament d'aquestes taxes o tributs, si més no el que ens fa mal és el fet d'haver de pagar-lo. No obstant això, li cau al pobre desgraciat tot el furor de la gent que bolca les frustracions i la ira i les vessa damunt el més dèbil. Aquesta persona que té vocació d'ase dels cops, a qui totes li ponen, cada matí ha de fer l'esforç d'aixecar-se i enfrontar-se a la realitat que l'espera, la dura realitat. Els criteris de selecció d'aquest personal que és condemnat al circ amb els lleons són cada vegada més durs i, per una altra part, els criteris de selecció dels polítics, o sigui els d'aquells que teòricament han de dirigir el cabrum, són de cada vegada més laxos. No oblidem que els que fan la llei en els països mediterranis també fan la trampa. Canviant la frase només un poc puc dir, salvant-ne comptades excepcions, que com més conec els polítics més estim el meu ca.

És per tot això que no puc entendre que la gent envesteixi com a bous contra els més dèbils i després s'integrin, sense cap problema, en una ONG per salvar la gent més desfavorida de la terra. És vergonyós sentir que tenim angoixa pel que passa a l'Iraq i no ens preocupem per les petites injustícies diàries que tots cometem i patim, sense donar-li la més mínima importància i convertint-les en quotidianes. Si no fos trist, seria irònic perquè podria formar part d'un dels guions de cinema de Hollywood, de l'imperi del cinema negre on d'un personatge de Hammet (seria sense capell, ni agulla de corbata, ni cigarret sense filtre el que tendria el paper principal.) Botxins i víctimes avui es barregen sense saber clarament qui té assignat cada paper i així hem d'aprendre a viure, dins del confusionisme, perquè que no està gens clar qui és qui, i què és què.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.