Aquests dies he rellegit Daddy, l'obra més coneguda del francès Loup Durand (1933"1996). Daddy va ésser publicada en català per Columna l'any 1992, i va passar sense pena ni glòria. De manera injusta, cal dir"ho, perquè les edicions en francès, anglès, italià i alemany han gaudit del ressò que, sens dubte, la novel·la es mereix. Ha guanyat premis, se n'ha fet una versió cinematogràfica a càrrec de Marco Spagnoli amb el títol de Il secreto di Thomas... Daddy és una història d'acció i d'aventura que transcorre l'any 1942, a la França dominada pels nazis. Tanmateix, hi ha indicis que permeten suposar que Durand va basar"se en fets reals. L'argument és el següent: un banquer de Colònia, Hans Thomas Von Gall, havia estat detingut, l'any 1935, per les SS, i interrogat sobre les transferències de capital corresponents als seus clients jueus que havia fet a la banca suïssa. No en va desvetlar el secret a pesar de les tortures, i va acabar suïcidant"se en un moment de descuit dels seus carcellers. Va ésser, aquest, el primer fracàs important de Reinhard Heydrich, que acabava d'ésser anomenat cap de tota la policia germana. Abreviant: el banquer va aconseguir guardar el secret de set"cents vint"i"quatre milions de marcs, una fortuna. Perquè els lectors ens en facem una idea, d'allò que suposava aquesta suma, el mateix Durand anota, a peu de pàgina, que la inversió global del Tercer Reich a la Guerra Civil d'Espanya va avaluar"se en cinc"cents milions. Bé, l'única persona que tenia memoritzats els codis dels comptes suïssos era el nét del banquer, Thomas, una criatura d'onze anys amb una memòria prodigiosa. Thomas, en començar la novel·la, es troba refugiat a la Provença, entre amics, fins que el descobreix la Gestapo. Sortosament, el maquis se n'adona abans que l'enxampin i es fa càrrec d'ell. A partir d'aquest moment s'inicia una persecució despietada per tot França. La història és apassionant, com la gran majoria d'històries en les quals intervenen el gat i la rata. Amb una singularitat a favor de Daddy, si més no per als lectors de Mallorca. Gairebé tots els components del maquis són sollerics, alguns de Palma. Javier Coll Planells és un arquitecte de Sóller, que viu i treballa a Barcelona abans de la Guerra Civil. En un bombardeig perd l'esposa i l'únic fill. Aleshores lluita al costat dels republicans i s'exilia a França abans de caure en mans dels feixistes espanyols. L'acció de Daddy transcorre l'any 1942, ja ho he dit, i Coll figura com el dissenyador de la fugida de Thomas. Formen part del seu escamot, Tomeu Oliver, Joan Llull i Miquel Ensenyat, dit l'Invisible. Tots ells s'han hagut d'acostumar a viure perillosament. Van armats, i protagonitzen diversos enfrontaments amb la Gestapo. Miquel Ensenyat és el combatent perfecte que aconsegueix sobreviure a tots els paranys. Passa inadvertit entre els enemics i dispara amb una fiabilitat absoluta. «No mataré mai més ningú, és massa horrible», confessa a Thomas quan ja ha decidit tornar a Mallorca per casar"se amb Catalina, la dona que l'espera des de la guerra espanyola. És, l'Invisible, el millor tirador del món, en paraules del doctor Nadal, un metge solleric que és a Tolosa des de fa trenta"cinc anys. Aquest, el doctor Nadal, així com un venedor de llegums anomenat Barthélémy Oliver, també solleric i amb negoci a Grenoble, són alguns dels contactes que tenen els maquis entre la ciutadania. Hi ha també un director de banc de Palma, Joan Vidal, que viatja a Suïssa a l'espera de posar"se en contacte amb el jove Thomas, cas que aquest aconsegueixi travessar la frontera. Thomas s'ha de trobar, primerament, amb uns banquers suïssos, la localització dels quals li facilita Jean Darder, un empresari de Palma resident a Ginebra. La senya per a donar"se a conèixer és Port de Sóller, i la contrasenya Montuïri. Tot plegat havia fet que la primera vegada que vaig llegir el llibre sentís un viu interès per conèixer Durand; interès que anava aparcant no sé per què. Tanmateix, reapareixia. M'havia interessat tant, la història, que em considerava amb dret a posar"hi punt final tot resseguint les passes d'aquests sollerics. I no tenia pressa. No comptava amb el pas del temps. D'ençà que havia llegit Daddy, ara fa dotze anys, han passat moltes coses. Alguna de força transcendent, com és el traspàs del mateix Loup Durand. De manera que arrib a la conclusió que ha deixat de tenir sentit la meva dèria de localitzar"lo per a demanar"li si havien existit realment tots aquests personatges que incorpora a la novel·la. Sabia alguna cosa d'ell. Era nascut a Flassans"sur"issole, un poble de la Provença, i pertanyia a aquesta mena d'escriptors que fan de la seva vida una aventura. Havia fet de cambrer, de periodista, de patró de iot. Viatjava contínuament. Allò que no he sabut fins ara, és que entre viatge i viatge descansava a Mallorca. Voldria saber on, encara que sols sigui per a completar el coneixement de la seva biografia.