Segons tots els indicis, la imatge del pas del «Cristo de la Esperanza» de Màlaga va repartint benediccions mentre el treuen de processó. He sabut això gràcies que ha estat notícia la modernització -amb tècniques robòtiques- dels moviments del braç de la imatge. El sistema antic n'emprava un d'hidràulic de dos pistons, dels quals en fallava un i, a més, era molt feixuc, ja que necessitava un motor gran i una partida de bateries de camió. Els membres de la confraria propietària d'aquest pas de Setmana Santa varen decidir que per comptes d'arreglar el sistema antic i arcaic, a la Societat de la Informació i del Coneixement era millor acceptar l'oferta d'uns investigadors del «Instituto Andaluz de Automática Avanzada y Robótica», que els havien parlat de la possibilitat d'incorporar un nou sistema electrònic per fer els moviments de la benedicció. Els investigadors aportaven com a argument la seva experiència en la construcció -amb èxit- d'un braç robòtic per fer un determinat tipus de cirurgia, el qual, com és bo d'imaginar, és molt més sofisticat que el destinat simplement a impartir benediccions. Els resultats han estat, de moment, espectaculars ja que, en primer lloc, els moviments del braç són molt més naturals que no els que feia amb el sistema antic; en segon lloc, el sistema de control és molt més lleuger i petit i, en tercer, amb una bateria de cotxe en té a bastament. L'únic dubte que ara pot quedar és sobre la robustesa dels mecanismes per aguantar la dura tasca a la qual es veurà sotmès el dia -o dies- de processó.
La notícia ha tengut molt de ressò, especialment en diaris electrònics, en els quals els lectors hi poden dir la seva. Els comentaris eren de tot color, però la majoria es decantaven per ironitzar sobre aquesta aplicació de la tecnologia robòtica per considerar-la, entre d'altres menuderies, trivial. La veritat és que jo no en faria broma d'això, ja que el braç repartidor de benediccions del pas de Màlaga és un lloc d'experimentació tan vàlid com qualsevol altre per totes aquestes tècniques que, amb escasses excepcions, els costa molt sortir dels laboratoris o de joguines com l'Aibo, el canet robot de la Sony. Dit altrament, si hem d'incorporar les tecnologies de la informació a tots els ordres de la nostra vida per millorar-ne la qualitat i poder fer coses que sense elles no podríem fer, l'aplicació de tècniques robòtiques al braç de beneir no seria més que una passa endavant en aquesta necessària i tan difícil incorporació a la Societat de la Informació. Tanmateix quan escric això, no em puc estar de comparar la discussió i rebombori a l'entorn del braç robotitzat amb la que ha generat, per aquí, la música que ha de sonar a Felanitx el diumenge de Pasqua, si la marxa reial o l'Al·leluia de Haendel. I la comparació no és com per posar-se a llançar coets i, sigui dit de passada, dista molt d'instal·lar-nos en l'esperit de pau i concòrdia que simbolitzen els coloms que són amollats quan es produeix la retrobada entre mare i fill. I és que si bé, i d'acord amb la dita popular, la processó de Dijous Sant de Sineu és la que té fama d'haver acabat malament, per Felanitx duim camí d'arribar a aconseguir que la Setmana Santa sigui un espectacle continuat. Tradició en tenim, i que arrenca del famós «Au, al·lots, caminau, caminau, que ara no ens aturarem per una sardana» atribuïda fa molts d'anys al vicari Costella davant el titubeig dels que anaven davant a la processó quan un dels espectadors va arrencar a cantar una «saeta», fins al canvi de música d'enguany, sense oblidar d'altres incidents més recents relacionats també amb el cant de «saetas». Més m'hauria agradat que la notícia hagués estat que la imatge de la Mare de Déu de «L'Encontrada» havia estat dotada d'un sistema electrònic per fer, de forma més natural i alegre, els tres bots d'alegria que ha de fer quan retroba el seu fill ressuscitat. Tota la resta és cercar problemes on no n'hi hauria d'haver, trepitjar sensibilitats i llençar contra els uns símbols que haurien de ser de tots i que, a força de caparrudeses com aquesta, són vists cada vegada més per més gent com un patrimoni exclusiu dels altres.
