Davant la creixent rebel·lió a Iraq, qui té en les seves mans el futur del país, George Bush, repeteix una vegada i una altra que transferirà la sobirania d'Iraq als iraquians el 30 de juny. Sembla que l'administració de Bush s'ha arribat a convèncer que aquesta transferència els pot absoldre de la responsabilitat per la guerra civil que està a punt de caure sobre el país. Bush no insisteix, si vos hi fixau, en detalls més pràctics. No insisteix que restablirà l'ordre a Faluja ni a Najaf. No diu que escoltarà les reivindicacions que han motivat les darreres protestes. El fet que Iraq viu un nou fenomen aquests dies, el primer moviment de masses amb líders clars, concentrat a protestar contra l'ocupació, no surt enlloc als textos que llegeix Bush a les rodes de premsa. El primer moviment de masses, que a altres bandes, a Iran mateix, seria considerat com un brot incipient d'esperit democràtic disposat a plantar cara al règim opressor, aquí no és més que una conspiració terrorista. Però menysprear un moviment de masses com aquest serà un altre error greu, entre tants que s'han comesos a Iraq en els darrers dos anys.
Bush només té clara una cosa: transfereix la sobirania als iraquians el 30 de juny, passi el que passi. Es troba en una situació gens envejable: si no transfereix la sobirania, semblarà que el seu pla ha fracassat i l'acusaran de voler ocupar el país indefinidament. Però si transfereix la sobirania a finals de juny, l'acusaran de voler transferir també als iraquians la responsabilitat per la guerra civil que s'apropa. Ara bé, potser el calendari que realment li interessa, l'únic que seguirà, és el de les elecions presidencials a Estats Units. Quan el novembre demani el vot per continuar a la Casa Blanca, ha de poder dir que el desastre de Bagdad és culpa dels incompetents de Bagdad, que no han sabut governar el seu propi país. No vol haver de defensar si Iraq ho fa bé. Pel novembre ha de ser en gran part feina acabada. Per això compta sobretot amb la cerimònia del 30 de juny.
