algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

Quadern de viatge

Dilluns, 29.- Aquest matí de dilluns, que enceta la setmana que precedeix la setmana de passió, el cel s'afeixuga amb la penombra fulgent dels núvols densos, enterbolits per les arenes ocres de deserts llunyans, que s'esfilagarsen fregant les branques, nues els ulls a l'aguait, de les figueres, regalimen per les fulles dels garrovers i de les alzines, i degoten sobre la fullaraca humida que estora les llobades. Aquests niguls, boirosos i compactes, que cofen els cims dels pujols i coronen la testa dels pins i dels fumerals, contenen pluges roges de safrà de Corciros, pluges dunars de les terres ermes de Tunísia, pluges de polseguina en suspensió procedents de territoris calcinats del Magrib, i de més al sud encara, on els pastors, beduïns o tuaregs, homes eixuts de pedra seca, i les guardes de cabres, de bon matí, abans que el sol encengui la crostera del terròs, pasturen els brots tendres dels espinals i dels revells, pluges de calç de pobles d'emblanquinades façanes, assedegats de pau, famolencs de justícia: homes i nins que es defensen amb pedres dels tancs i dels míssils que esclaten pluges de pólvora, pluges àrides de mort. Aquest matí d'una primavera que recula vers l'hivern, un dematí que presagia violències de tempesta, el fang que penja en l'aire ennegreix la claror, i una llum somorta entristeix un dia que comença, com tots els dies, amb la recança de la pregària no feta. Demà plourà, segur, aigua clara, que netejarà l'atmosfera i aclarirà la mirada.

Dimarts, 30.- La majoria absoluta és la situació democràtica que més s'acosta a la dictadura i, per això mateix, la més indesitjable. Aquest fet, però, davant els ulls i les conviccions dels creients, no minva la seva legitimitat, ans adverteix dels perills de la impunitat democràtica que, al capdavall, és la més difícil d'impugnar, car té la protecció de tots els poders, que prèviament ha subjugat. La democràcia no és, dissortadament, un model de perfecció, fins al punt que pot haver-hi casos, de fet hi ha no pocs casos, democràtics i, alhora, injusts. Fóra llarg, difícil i complex dirimir, ara i aquí, si en aquests casos ha de prevaler la democràcia o la justícia. En qualsevol cas, però, l'objectiu últim de la doctrina política que apliquen els països civilitzats és abastar un estat d'equilibri i d'equitat, una societat justa en la qual les persones siguin iguals i lliures. Els mecanismes democràtics grinyolen quan una majoria, elegida netament, es perpetua en el poder, creant àmbits de poder paral·lels, encobrint la corrupció, moral o econòmica, substitueix el diàleg per la imposició, la paraula pel gest, exerceix noves i més sofisticades formes de censura, retalla legalment les llibertats, substitueix la transparència de governar per l'opacitat d'intimar, manipula les informacions i els mitjans que tenen l'obligació d'assabentar els ciutadans de la veritat objectiva, sotmet la independència de persones i institucions, extermina, o empobreix, la diversitat, cultural, lingüística i nacional, divideix la gent entre bons i dolents, blancs i negres, rics i pobres, espanyols i terroristes, pren decisions desassenyades que van contra el sentit comú i contra la seguretat de la població, exigeix obediència cega i silencia la crítica. Quan tot això succeeix, la democràcia està malalta. I la democràcia està malalta.

Les temptacions que assetgen les majories absolutes són comunes a totes les majories absolutes, sigui quina sigui la seva ideologia, car massa sovint les bones intencions inicials d'integritat esdevenen renúncia, o resignació, o impotència, o complicitat. Essent, com hauria de ser, la democràcia un procés permanent de millora, basat en el respecte, en la relació entre les persones i entre els col·lectius, algú s'hauria d'adonar de la profunda crisi que pateix la democràcia occidental i proposar una revisió per tal de recuperar el sentit original de la política i de la democràcia, i, alhora, introduir els elements correctors necessaris per modificar aquelles situacions, o aquells errors, que fan malbé ambdues, tant la política, com la democràcia, i n'alteren la credibilitat. Al llarg dels darrers anys, els polítics, en comptes d'afanyar-se a afinar i enriquir la norma, s'han ocupat, i preocupat, de cercar les lectures més restrictives i perverses, les interpretacions que més afavorissin els seus interessos, les escletxes per tòrcer la voluntat i l'esperit de la llei.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.