La llibertat d'expressió, en perill

Ara és un bon moment per tornar a llegir John Stuart Mill. La repressió esdevinguda després de l'11-S afecta un milenar d'escriptors i periodistes, que es troben empresonats, amenaçats o perseguits, arreu del món, segons el recent informe del PEN Club Internacional. Bon moment, com deia, per recordar que Milpensava que els homes no podien esser coaccionats ni havien de donar comptes dels seus actes si no era en el cas de perjudicar els altres. Aprofundint per aquest camí, sentenciava que ningú no pot esser obligat a realitzar o no determinats actes pel fet de creure, els altres, que fer-ho és més encertat o més just. Els seus fonaments del liberalisme polític avui guanyen vigència, dins un món que mostra hostilitat manifesta a la llibertat d'expressió. Milpropugnava unes regles, socials i legals, que anassin més enllà d'allò que agrada o no agrada a la societat. Afirmava sense embuts la primacia del principi d'elecció inherent a l'home per poder triar el bé o el mal. I el dret a equivocar-se que se'n deriva, el contemplava com un procés de perfectibilitat, perquè pensava que la veritat és multilateral i diversa, sempre enfrontat a qualsevol mena de dogma o fanatisme. John Stuart Milentronitzà la grandesa de la individualitat, mogut per la indignació que li produïa l'escàndol de veure contemporanis seus a la presó, acusats d'ateisme. Com sentia vergonya aliena davant les clepses il·lustres que reservaven la tolerància per al tracte amb cristians. Milarribava al fons de tot i exigia les mateixes subvencions per a les escoles hindús o musulmanes, cèntim per cèntim, comparades amb les cristianes. El seu pensament resulta avui d'una extraordinària vigència, precisament quan manquen dos anys per al segon centenari del seu naixement. Ara elegesc deturar-me en un punt de la seva aferrissada defensa de la llibertat d'expressió. I és quan diu: «Si tota la humanitat, menys una persona, fos d'una mateixa opinió, i aquesta persona fos d'opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlàs com ella mateixa, la persona, ho seria si, tenint poder a bastament, impedís que parlàs la humanitat». N'Aquil·les, que ha escoltat atentament les darreres paraules, sembla haver-les entès perquè diu: