El sector

Els polítics estan sotmesos a nombroses influències socials. Saben molt bé que és impossible tenir tothom content, puix que sovint els interessos de la gent són contraposats. Per això sovint han de triar a qui faran content i a qui deixaran felló. Quan no és per ideologia, és per electoralisme, però la veritat és que difícilment prenen cap decisió que no hagin avaluat a qui afectarà. Aquesta tria diu molt de la ideologia del polític. No és el mateix posar-se del costat del poderós que allargar la mà al qui més ho necessita. No és el mateix aliar-se amb qui té els doblers, que recolzar-se en el qui té la raó. Quan el Pacte de Progrés va implantar l'ecotaxa amb el suport majoritari de la societat, però amb l'oposició frontal dels hotelers més poderosos, el PP no va dubtar de fer costat a aquests darrers, amb l'argument que un govern no podia legislar en una matèria que afectava un sector en contra de l'opinió majoritària d'aquest sector. Els qui seguim l'actualitat política vàrem entendre que el PP era un partit d'interessos corporativistes, incapaç d'anar en contra de cap sector. Però ens vàrem equivocar de cap a peus. El PP és un partit de dreta pura, d'aquells que només volen consensuar la seva política amb els sectors afectats quan aquests són poderosos. Però quan no es compleix aquesta premissa, no li fa res de posar-s'hi en contra.

I això passa en aquest moment. Anuncien mesures educatives que són amplament rebutjades pel mateix sector educatiu, però en lloc d'asseure's amb els seus representants i cercar el consens, tiren tot dret. No els interessa el que digui la Universitat, ni el que pensin els mestres i professors ni els pedagogs i experts. Els professors no som rics en doblers. La nostra riquesa són els coneixements que posseïm i la nostra vocació de servei. Però això no té una traducció directa en euros i, per tant, el seu valor és zero. El més trist de tot, emperò és que els empresaris, molt legítimament i per la pròpia idiosincràcia de la seva activitat, el que cerquen dels polítics és que adoptin mesures que els permetin rendibilitzar més i millor les seves inversions. Aspiren a beneficiar-se'n personalment. Altrament, el professorat guanyarà el mateix si fa les classes en català com si les fa en castellà. Tant si explica en campaner, com si ho fa en ciutadellenc, en eivissenc, en pollencí o en català estàndard, les seves accions cotitzaran igual. El professorat, amb les seves propostes no pretén viure millor, ni molt manco fer-se ric, només posa els seus coneixements al servei de les persones que viuen i treballen al seu país, perquè aprenguin, progressin, convisquin i assumesquin uns principis bàsics comuns que els permetin configurar una societat cohesionada, participativa i no segregada ni fragmentada. Diu molt del que és el PP veure amb qui es colga, amb qui s'estima més compartir els objectius i les curolles. I és evident que la seva política d'aliança amb els poderosos, i el seu menyspreu al món de la ciència i la cultura són una prova de la seva radicalització dretana i l'abandó definitiu de l'espai de centre.