Educar per a la tolerància

Tres de les majors empreses que subministren aigua a les cases de Gal·les a partir d'ara estan subjectes a la llei sobre la llengua gal·lesa. Aquesta llei va ser aprovada el 1993, i obliga l'administració a oferir serveis en la llengua gal·lesa, a més de l'anglès. En aquests onze anys havien estat ajuntaments, escoles, l'administració regional i els serveis de salut, sobretot, que havien de complir les normes. Les empreses privades no les havien d'aplicar. Però fa pocs dies el ministre responsable a Cardiff ha estès l'efecte de la llei per incloure els serveis d'aigua, un servei públic en mans privades. Les tres empreses, que fins ara ja havien oferit factures i comunicacions en gal·lès voluntàriament, hauran d'adoptar un 'pla lingüístic', que inclou l'obligació d'oferir als treballadors el suport necessari perquè puguin atendre el públic en aquesta llengua i hauran d'incloure el gal·lès en les campanyes publicitàries. El ministre, Alun Pugh, diu que té a la taula un llistat d'altres empreses de serveis que podrien haver de posar-se al dia aviat. Però n'hi ha més. En un altre cas que afecta la llengua gal·lesa, dues universitats angleses han rebut un avís que en el procés d'admissions de nous estudiants han de donar el mateix valor a una nota en l'assignatura de gal·lès que a la nota en qualsevol altra llengua. S'ha descobert que algunes universitats angleses avisaven els que demanaven plaça que el gal·lès no es tendria tan en compte com altres assignatures. El ministre responsable a Londres ha condemnat la pràctica i el cas s'ha referit a la comissió sobre la discriminació racial. En tot cas, malgrat les bones intencions que manifesten polítics de distints partits, com en el cas del gal·lès, educar en la tolerància lingüística és una feina molt llarga, com bé sabem.