Tota la nostra llibertat individual i independència basteix
l'acusació constant d'autoodi per als fills de Caïm. Duia molta
tela el pesat de l'Abel, tanta hipocresia no es pot aguantar ni que
vingui del germà. Una veu d'aquest diari insinuava la dubtosa línia
de futur d'una editorial molt concreta i obtenia una resposta
immediata. El que coneixen molts pocs lectors és l'existència d'un
Harry Potter editat en «valencià» i en la mateixa línia i no massa
lluny d'això, una autèntica llumbrera a la recerca d'algú que
traduexi les rondalles mallorquines al barceloní. No som pocs els
que coneixem qui porta la idea al cap. Per sort hi ha una llarga
llista de gent que ha rebutjat l'oferta de dur-la a terme. Tot
plegat confirmaria la professionalitat de l'anterior col·lega
esmentat. No anava pas mal informat el senyor Picornell.
He remat a galeres molts anys i ara de moment al port de la
llibreria gaudeixo d'un mirador des d'on puc albirar el moment que
vivim en les cares dels vianants que saturen atrets pel mateix
mostrador de sempre, aquell on Aznar mostra la llengua, surt el
Carod Rovira duplicat, el Maragall, l'esquadra de Rajoy, Adolf
Hitler i la fesomia de perfil de Sor Francinaina Cirer. He
col·locat en el finestró de sota una gravadora des d'on puc sentir
tranquil·lament com m'insulten, sols per confirmar el que abans
llegia als seus llavis. Així no em vénen tant de nou els insults i
l'extorsió per part d'alguns personatges d'extrema dreta. Malgrat
tot, vaig fent i ho vaig fent al meu rotllo.
Després vénen els altres, el que tot ho fan bé i creuen que
Autocrítica és una altra galàxia per descobrir. De tant en tant
surten de la Caverna, baixen de la Cova i en un to carinyós i
paternalista m'inviten a no deixar-ho i a continuar, i em diuen
exactament el que s'ha de fer. Aquests són els bons i ho saben tot.
Els altres es creuen que són molt dolents i no saben res, però
tenen els doblers. M'ubiquen entre el roig i el marró. Entre ser un
«Rojo-Separatista de mierda» o un «individualista de merda». Alguns
es creuen obligats a donar-me el seu parer quan haurien de saber
que no m'interessa, gràcies. Els bons no volen crítiques i els
dolents t'amenacen i et perdonen la vida subtilment. Volen blanc o
negre. I a més a més ara sembla que molts dels que van ajudar a
caure el pacte des de dintre, ara són premiats. Als que no
combregam amb aquesta esquerra tan aigualida i amb aquest
nacionalisme de pa amb oli, ens fan viure entre dues aigües molt
brutes:
El clavegueram embossat dels carrers governamentals que vol
traçar Jaume Matas i la mediocritat d'una oposició que l'únic que
sap fer és anar recordant com està la gent d'equivocada. En
anteriors articles i en aquest, no he pretès ni pretenc fer mal a
ningú, el mal se'l faran vostès sols. Temps al temps.
Ja m'havien avisat de petit que no hi ha temps que no torn.
Viure entre el feixisme més ranci i cutret i la intel·lectualitat
universitària més empalagosa és tot u.
Per als que creim en unes idees però, des de la independència,
sobretot en les persones, siguin del color que siguin; es fa cada
dia més dur viure aquí a casa nostra. És molt mal d'entendre que a
un piròman el facin bomber, malgrat amb el vestit no es noti, però
encara es més mal d'entendre que s'intenti ridiculitzar els fills
de Caïm que no hi estan d'acord i que tenen els collons pelats
d'apagar incendis. Molts som conscients de la por que tenen alguns
que es cali foc a casa, però aquest és el risc que correm tots cada
dia fillets, i els que hi estam avesats no podem pas confiar sols
en un fotut trajo. Un piròman és un piròman. Tota la nostra
llibertat individual i independència basteix l'única acusació que
ens poden fer. No es molestin. Un servidor no es sent obligat a
donar més explicacions.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.